Concepció Supervia i Pascual: diferència entre les revisions

Conxita Supervia va cantar en escenaris de tot el món, però la seva segona pàtria va ser Londres, on es va instal·lar als anys 30 arran del seu matrimoni amb Sir Benjamin Rubinstein, un home de negocis. En aquella època el seu repertori va anar inclinant-se cap al ''[[lied]]'' i la cançó espanyola. El 1936 morí en una clínica de Londres a causa de les complicacions que es van presentar durant el part.

 

 

Les seves interpretacions emanen sensualitat i voluptuositat. La seva manera de cantar es pot definir com un ''rire dans la voix'', un terme francès que defineix una manera d'emetre la veu que sembla que riguis. La seva veu tenia un timbre caprí molt particular; en aquella època abundaven i agradaven aquesta mena de veus, però el de Conxita superava qualsevol altre. Tot i que sempre va cantar de mezzo, ella era soprano dramàtica. A més dels personatges rossinians, també se sentia còmoda amb el temperament de Carmen. La seva particular visió del personatge li va dur maldecaps amb alguns directors que no compartien les seves idees interpretatives. Posseïa un talent excepcional, un fraseig natural, una dicció perfecta i una gran musicalitat. A escena demostrava tenir temperament, sentit de l’humor i elegància. Prova de la importància que Supervia ha tingut en la música catalana és que el 2009 s'han remasteritzat i reeditat quatre ce-dés amb les seves interpretacions.<ref name="DbD"/>