Nil de Rossano: diferència entre les revisions

'''Nil de Rossano''' o '''Nil el Jove''', en italià '''Nilo''' i batejat com a Nicola ([[Rossano]], Calàbria, [[910]] - [[Túsculum]], [[26 de setembre]] de [[1004]]) va ésser un monjo [[basilià]] italià, eremita i abat, fundador de l'abadia de [[Grottaferrata]]. És venerat com a [[sant]] per l'[[Església catòlica]] i l'[[Església ortodoxa|ortodoxa]], i és sant patró de Rossano. La seva festivitat és el [[26 de setembre]].

 

 

Uns vint anys més tard, comença l'activitat com a monjo i propagador de l'orde dels [[basilians]] a Itàlia. Funda un monestir a [[San Demetrio Corone]], sobre les ruïnes d'una capelleta dedicada als sants [[Adrià i Natàlia de Nicomèdia]], prop d'[[Acri]] (Calàbria). Durant uns vint-i-cinc anys hi viu, posant les bases d'un orde monàstic grec que pogués aconseguir la reunificació de les esglésies d'occident i d'orient. [[Basili II (emperador)|Basili II]] i [[Romà II]], emperadors de Bizanci, li demanaren que anés a [[Constantinoble]], d'on volien nomenar-lo [[patriarca]], però mai arribà a anar-hi. De nou al seu país, hi intercedí en favor d'alguns rebels i, davant de la comunitat jueva, en favor d'un jove cristià que havia mort un jueu. Li fou ofert el càrrec d'[[arquebisbe]], però el refusà. Una incursió sarraïna va destruir el monestir de [[San Demetrio Corone]], que seria restaurat en 982 pel monjo Vidal Cristòfor.