Colònia Imbern: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - fins el 2000, + fins al 2000,
→‎Descripció: corr. ling
Línia 13:
 
== Descripció ==
Es tracta d'una de les colònies tèxtils més unitàries de la conca del [[Ter|riu Ter.]] Destaca per la seva singularitat arquitectònica i el seu urbanisme enjardinat. S'accedeix a la colònia per d'amunt d'un pont de pedra sobre leel riu. La disposició del edificis industrials construïts amb pedra corejada d'estil modernista formen ununa plaça. Els habitatges dels obrers, així com els equipaments -fonda, botiga, safareigs, camps d'esports-, l'explotació agrícola annexa i sobretot els magnífics jardins, dissenyats per [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí|Nicolau M. Rubió i Tudurí]], fan un exemple únic de colònia industrial a Catalunya. L’origen modern d' ”El Pelut” es remunta a l’any 1859 quan Joan Camps va construir una fàbrica o adoberia de pells, d’on sembla que prové el nom amb què és cegudaconeguda la fàbrica, que funciona amb l’aigua que sobra de la presa de Can Bassas. A la dècada de 1870 la fàbrica ja es dedicava a l’activitat tèxtil. El 1889 va patir un greu incendi que causà la seva aturada fins al 1892. Prèviament, el 1879, “El Pelut” ja comptava amb l’estatut de colònia industrial, i havia estat la primera ena poder-se beneficiar dels seus avantatges abans que ho fessin Vila-seca, la Mambla, Salou i Còdol-Dret. L’arribada dels fabricants barcelonins Calvet el 1905 va suposar la reconversió de l’establiment industrial en una colònia de grans dimensions.  La família Calvet construeix una colònia industrial de gran valor patrimonial, tot i que finalment quedà inacabada arran de la mort prematura d'[[Eduard Calvet i Pintó|Eduard Calvet]]. Es varen construir les edificacions industrials, un conjunt alineat de 18 habitatges dividits per l'edifici de la fonda, que funcionarà com a ocasional botiga de queviures i residència dels muntadors de pas per la colònia, uns darreres amb safareigs, pati i horts, un espai com a sala de ball d'estiu i un entorn enjardinat amb pistes d'esport.<ref name=patmapa>{{ref-web|url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=35312|consulta=16 desembre 2014|títol=Colònia Imbern S.A. - Colònia Ymbern|obra=pat.mapa|editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> Més tard es va arribar a dur a terme la construcció d'un economat, una escola i un altre conjunt d'habitatges quan al 1923 “El Pelut” passa a mans dels industrials Ymbern, de Mataró, que mantenen l’activitat tèxtil fins al 2000, un llarg període en el qual modernitzen la producció, instal·len un alternador acoblat a la turbina per produir energia elèctrica i completen els serveis de la colònia. L’arribada de la familia Ymbern va integrar el seu cognom com a nom oficial de la colònia sent fins a dia d’avui la Colònia SA Ymbern. Sembla que la major part de les edificacions de la colònia es van construir sota les ordres de l'arquitecte Riera, fortament influït per l'escola de Gaudí. L'aspecte actual del Pelut és producte de les construccions realitzades al llarg del primer terç del segle XX, impulsat pels germans Calvet, i finalitzat pels Ymbern.<ref>{{Ref-web|url=https://mnactec.cat/150elements/index.php/company/colonia-ymbern-el-pelut/|títol=Colònia Ymbern “El Pelut”|consulta=16 desembre 2019|llengua=català|editor=Museu de la ciencia i de la técnica de Catalunya|data=}}</ref>
 
<br />