Joan Escalas i Feliu: diferència entre les revisions

Estudià música amb [[Gabriel Balart i Crehuet]]. Va ser un concertista de flauta famós<ref>De "fama mundial", segons l'article {{GEC|0024492|Joan Escalas}}, per bé que no s'ha trobat cap altre referència que confirmi aquest aspecte</ref> que formà part de l'orquestra del [[Gran Teatre del Liceu]] i el 1895-1896<ref name="fallecido">{{Cita|''Ha fallecido el notable concertista de flauta y director de orquesta don Juan Escalas, profesor que fue de la banda municipal de Barcelona. El señor Escalas deja escritas gran número de composiciones musicales que puede decirse forman parte del repertorio de las orquestas que van a tocar en las fiestas mayores de las poblaciones catalanas''|Necròlogica, a ''La Vanguardia'' 18.8.1896}}[{{ref publicació|títol=Ha fallecido... |publicació=La Vanguardia|data= 18 agost 1896|pàgina=2|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1894/12/12/pagina-2/33412443/pdf.html}}]</ref> de la [[Banda Municipal de Barcelona]]. Durant un breu any i mig dirigí<ref>{{ref publicació|nom=Joan|cognom=Alavedra i Subiranas|títol=La Banda Municipal de Música de Sabadell, una història de la música oficial del municipi (1856-1981)|publicació=Arraona|exemplar=núm. 4, 3a. època|data=Primavera 1989|pàgina=35-54|url=http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/202729/280361}}</ref> la [[Banda Municipal de Música de Sabadell]] (1861-1862), i el 1867 ho feia de l'orquestra de Sabadell. També dirigí l{{'}}'''Orquestra Escalas'''<ref name="Orquestra Escalas">{{anchor|orquestra}}L{{'}}'''Orquesta Escalas''', o ''Los Escalas'', o l'orquestra del mestre Escalas curt i ras, va ser fundada el 1867 ({{ref publicació|títol=Remitidos|publicació=La Publicidad|data= 5 de maig de 1897|pàgina=4|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/publi1/id/7670/show/7612/rec/13}}), i aparegué periòdicament ressenyada a la premsa, com per a la [[Festa Major de Vilafranca del Penedès]] de l'any 1882 ("...las orquestas que dirigen los conocidos maestros don Félix Sancho y don Juan Escalas" - {{ref publicació|publicació=La Vanguardia|data= 29 agost 1882|pàgina=3|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1882/08/29/pagina-3/34668233/pdf.html}}) És documentada fins al 1936 ({{ref publicació|títol=L'Orquestra Escalas|publicació=La Veu de Catalunya|data=14 de Juliol de 1936|pàgina=19|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veup2/id/170409/show/170378/rec/32}}) Gravà dos discos per a [[gramòfon]].<br/>Al juny del 1896 se'n ressenyava la formació així:{{Cita|''Concertista de violín: Sig. ''[Egisto]'' Ciofi; Concertista de violoncello: D. [[Pau Casals i Defilló|Pablo Casals]]; Concertista de clarinete: Sig. ''[Josep]'' Nori; Concertista de fiscorno: D. Narciso Cos; Profesor de cornetín: Sr. García; profesores Sres. Rodó, Castells, Canalda, ''[Eduard?]'' Oliveras y Pascual; ajustes ''[representant]'': D. Juan Escalas''|Anunci a ''La Publicidad'' 17.6.1896}}[{{ref publicació|títol=Orquesta Escalas|publicació=La Publicidad|data= 17 de juny de 1896|pàgina=1|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/publi1/id/8034/show/8020/rec/14}}]<br/>En diferents èpoques, també formaren part de l'orquestra: [[Miquel Casas i Bell#Notes|Gumersind Auladell i Trabal]], [[Jaume Miralles i Toda|Jaume Miralles]], [[Francesc Fornells i Vilar|Francesc Fornells]], Francesc Santapaula, Juli Pañella, Amadeu Mestres, Vicenç Plantada, Domènec Ponsa i Fradera, Artemisio Salvatori (1884), Joan Vives i Molas. </ref> que, fundada el 1867, li sobrevisqué fins al 1936. Va ser deixeble de [[Gabriel Balart i Creuhet.]]