Lluís de Bonnefoy: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Epigrafia; Afegida Categoria:Epigrafistes usant HotCat
enllaç a Jean-Baptiste Renard de Saint-Malo
Línia 2:
 
== Biografia ==
Procedia d'una família noble {{#tag:ref|El seu pare '''Jean-Félix de Bonnefoy''' (Castelnaudary, 17.5.1769 - ?) era cavaller de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem#Orde de Malta|orde de Malta]] quan [[Napoleó Bonaparte]] expulsà de l'illa mediterrània els cavallers de l'orde. Jean de Bonnefoy s'establí a Perpinyà poc després, i al 1801 hi esposà la filla d'Albert de Collarès, darrer president del [[Consell Sobirà del Rosselló]] |group=nt}} del Llenguadoc, amb abundoses connexions familiars; era oncle del futur polític [[Joseph de Gelcen]]. Després d'estudiar amb els jesuïtes a [[Pasaia]] ([[País Basc]]), Lluís de Bonnefoy tornà a la capital del Rosselló, on s'uní al grup d'historiadors vinculat al periòdic <ref>{{GEC|0011194|Lluís de Bonnefoy}}</ref> ''Le Publicateur {{#tag:ref|'''Le publicateur du Department des Pyrénées-Orientales, Feuille d'Affiches Judiciaires, d'Annoces et Avis divers; commerciale, industrielle, scientifique, littéraire, etc.''' aparegué per primera vegada el 4 de febrer del 1832, amb la direcció i impressió a la impremta-llibreria de J. Alzine, a Perpinyà. El Portaldigital de la Xarxa de biblioteques de Perpinyà permet accedir als números dels anys 1832-1837 digitalitzats <ref>{{ref web|títol="Le Publicateur" 1832 digitalitzat|url= http://mediatheque-patrimoine.perpignan.fr/view.php?titn=1030367&lg=CA&return_page=r_avance| consulta=1 de gener del 2015}}</ref>|group=nt}} du Département des Pyrénées-Orientales''. També es dedicà a l'estudi de la història local, i feu amistat amb [[Joan BaptistaJean-Baptiste Renard de Saint-Malo]] {{#tag:ref|'''[[Joan Baptista Renard de Saint-Malo]]''' ([[Cotlliure]], [[1781]] - Perpinyà, [[1854]]) va ser sots-prefecte de Ceret. Fou autor d'articles sobre els bisbes i els monestirs de la diòcesi d'Elna, que publicà preferentment a ''Le Publicateur'', i recopilà textos d'un gran nombre de documents antics, en una col·lecció que titulà ''Cartulaire roussillonnais'' <ref>[[#capeille|Capeille ''Dictionnaire...'' (1914)]] p. 511-512</ref>|group=nt}} amb la filla del qual {{#tag:ref|Del matrimoni amb Marie-Louise Renard de Saint-Malo tingué tres fills: Marie (1845-1915), Henry (1850- ?) i Laure <ref name=geneanet/>|group=nt}} es casà el 1844. Continuà els estudis del sogre, i recorré exhaustivament els pobles de la Catalunya del Nord en cerca de tota mena d'inscripcions [[Epigrafia|epigràfiques]], que entre el 1856 i 1866 publicà en diversos lliuraments <ref>Extensa crítica dels tres primers lliuraments:
{{ref publicació|nom=F. de|cognom=Guilhermy|títol=Mémoires de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, tomes X, XI et XII|publicació=Revue des sociétés savantes des dèpartements|exemplar=Deuxième série tome V|data=1861 <sup>er</sup> Semestre|pàgines=417-418|url= http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k35871h/f419.image.r=Bonnefoy.langEN}}</ref> al butlletí de la [[Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales]], entitat d'on n'era membre resident des del 1847. Soci de la [[Société Française d'Archéologie]], en morir el 1887 n'era inspector divisionari <ref>{{ref publicació|nom=baron [Edmond] de|cognom=Rivières|títol=[Necrologie de Louis de Bonnefoy<nowiki>]</nowiki>|publicació=Bulletin Monumental|exemplar=vol. 53|data=1887|pàgines=226|url= http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k31069s/f250.image.r=}}</ref> i el 1868 havia participat com a secretari general en la preparació del [[#congres|XXXVè Congrés arqueològic de França]], que es féu a Perpinyà (i a Carcassona, Narbona i Besiers). A més de l{{'}}''Epigraphie roussillonnaise'', va ser autor d'alguns [[#Obres|articles d'arqueologia]].