Revisió del 21:06, 30 des 2019 modifica Llumeureka (discussió \| contribucions) Autopatrullats 90.710 edits enllaç ← Edició anterior		Revisió del 21:06, 7 gen 2020 modifica desfés 80.39.37.196 (discussió) →‎Primera revolta dels sarraïns valencians Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 193: [[Fitxer:Peno de la conquesta.jpg\|miniatura\|'''[[Penó de la conquesta]]''', que simbolitza la rendició de [[Balansiya]] davant les tropes de Jaume I. Conservat a l'Arxiu Històric Municipal de València.]] Mentrestant, Jaume I es va morir entre terrible sufrimiento Mentrestant, Jaume I demanà ajuda econòmica al papa [[Climent IV]] a canvi de cedir davant les seues pressions i de l'exempció de [[delme]], signà l'expulsió dels musulmans de tot el territori de la [[Corona d'Aragó]] en un decret amb les corts a [[València]]. Açò comportà que una part important dels musulmans expulsats s'afegiren als rebels, que es feren encara més forts, i abocà el regne a una situació de guerra generalitzada. Per altra banda, uns cent mil musulmans que acceptaren l'exili, provinents fonamentalment de la [[Ciutat de València]], foren agrupats i conduïts cap a la frontera de [[Múrcia]], escortats amb protecció militar.▼ ▲~~Mentrestant, Jaume I~~ demanà ajuda econòmica al papa [[Climent IV]] a canvi de cedir davant les seues pressions i de l'exempció de [[delme]], signà l'expulsió dels musulmans de tot el territori de la [[Corona d'Aragó]] en un decret amb les corts a [[València]]. Açò comportà que una part important dels musulmans expulsats s'afegiren als rebels, que es feren encara més forts, i abocà el regne a una situació de guerra generalitzada. Per altra banda, uns cent mil musulmans que acceptaren l'exili, provinents fonamentalment de la [[Ciutat de València]], foren agrupats i conduïts cap a la frontera de [[Múrcia]], escortats amb protecció militar. En març de 1248 les tropes aragoneses van auxiliar les castellanes que estaven [[Setge de Sevilla (1247-1248)\|assetjant Sevilla]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Rodríguez López \|nom=Ana \|títol=La Consolidación territorial de la monarquía feudal castellana: expansión y fronteras durante el reinado de Fernando III \|url= http://books.google.cat/books?id=M-1Ag1YRiMAC&pg=PA131&dq=1247+sevilla&hl=ca&sa=X&ei=vAfsULxAlNrRBdH9gaAF&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=1247%20sevilla&f=false \|llengua= castellà \| editorial=CSIC-Dpto. de Publicaciones \|data=1994 \|pàgines=p.131 \|isbn=8400074440}}</ref> que va caure en [[23 de novembre]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Ortega Villoslada \|nom=Antonio \|títol=El Reino de Mallorca y el Mundo Atlántico (1230-1349): Evolución Político-Mercantil \|url= http://books.google.cat/books?id=EenFb2XqqqQC&pg=PA31&dq=1247+sevilla+catalans&hl=ca&sa=X&ei=ZgjsUJXSH8af0QWOkIGQCQ&ved=0CEwQ6AEwBA#v=onepage&q=1247%20sevilla%20catalans&f=false \|llengua= castellà \| editorial=Netbiblo \|data=2008 \|pàgines=p.31 \|isbn=8497453263}}</ref> i l'enviament del contingent va deixar desguarnit els territoris recentment conquerits per ell, facilitant la [[Segona revolta mudèjar]].<ref name=DBM>{{Ref-llibre \|cognom=Barreras Martínez \|nom=David \|títol=La cruzada Albigense y el Imperio aragonés \|url= \|llengua= castellà \| editorial=Ediciones Nowtilus \|data=2010 \|pàgines=155 \|isbn=8497633660}}</ref>

Jaume el Conqueridor: diferència entre les revisions