Revisió del 17:12, 18 nov 2019 modifica CommonsDelinker (discussió \| contribucions) Autopatrullats 56.636 edits Substitució de Urea_Structural_Formula_V2.svg per Harnstoff.svg. ← Edició anterior		Revisió del 13:37, 8 gen 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Enllaços Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 51: ===== Classificació per origen dels composts orgànics ===== Com a conseqüència de la concepció original de la química orgànica, hi ha la tendència a agrupar els composts orgànics d'acord amb llur origen: * '''natural''', la qual cosa dóna lloc al que hom acostuma a denominar química orgànica dels productes naturals, que comprèn l'estudi de [[lípid]]s, [[glúcid]]s, [[aminoàcid]]s i [[~~proteïna\|~~proteïnes]], [[terpenoide]]s, [[esteroide]]s, [[alcaloide]]s, [[antocianina\|antocianines]], [[prostaglandina\|prostaglandines]], [[porfirina\|porfirines]], [[vitamina\|vitamines]], sediments (dels quals cal esmentar, particularment, l'estudi del [[petroli]], el qual ha arribat a constituir una autèntica especialitat, anomenada [[petroquímica]]), etc. <gallery> Fitxer:Harnstoff.svg\|[[Urea]] Línia 240: Les amides es preparen principalment: per [[acilació]] de l'[[amoníac]] o d'amines primàries o secundàries per [[destil·lació]] lenta de [[amoni\|sals amòniques]] d'àcids carboxílics i també per [[Reacció d'hidratació\|hidratació]], en el medi àcid o bàsic, de [[nitril]]s. Les amides monomèriques són rares en la natura, amb poques excepcions, tals com la [[urea]]. Cal notar, però, que els constituents principals de la trama estructural de la matèria viva, els [[pèptid]]s i les [[~~proteïna\|~~proteïnes]], són poliamides, en les quals es manifesta la solidesa de l'enllaç amídic. Les aplicacions de les amides són molt diverses. A més de llur utilització com a intermediaris de síntesi, moltes d'elles són emprades directament com a solvents, plastificants, estabilitzants, medicaments, etc. Imitant la natura, l'home sintetitza, a més, diversos polímers poliamídics, que són emprats per a la fabricació de fibres sintètiques ([[perló]], [[niló]]) i en la indústria dels [[plàstic]]s.<ref name=GEC /> Línia 260: Com a conseqüència de la seva basicitat, les amines donen amb els àcids inorgànics sals cristal·lines d'elevat punt de fusió i molt higroscòpiques. Les amines lliures s'oxiden fàcilment i donen òxids d'amina, cosa que les fa útils com a [[antioxidant]]s. Les amines són preparades bé per reducció de composts nitrogenats de grau d'oxidació superior, tals com nitroderivats, [[nitril]]s, [[imina\|imines]], [[Amida (grup funcional)\|amides]] i [[oxima\|oximes]], bé per alquilació de l'amoníac, reacció que malgrat donar mescles d'amines primàries, secundàries i terciàries té interès industrial, puix que els diversos productes poden ésser separats amb una adequada destil·lació fraccionada.<ref name=GEC /> Les amines participen de manera destacada en els sistemes bioquímics, estan àmpliament distribuïdes en la natura en forma d'[[aminoàcid]]s, [[~~proteïna\|~~proteïnes]], [[alcaloide]]s i [[vitamina\|vitamines]]. Molts de derivats d'amines complexes tenen una activitat fisiològica pronunciada, per exemple la [[penicil·lina]], [[LSD]], el [[verí]] de la [[cicuta]], la [[novocaïna]]. S'empren per obtenir [[medicament]]s ([[sulfamida\|sulfamides]] i [[anestèsic]]s locals). La fibra sintètica [[niló]] s'obté a partir de dos components, un dels quals és una amina.<ref name=Allinger>{{Ref-llibre \|cognom=Allinger \|nom=N.L \|coautors=''et al.'' \|títol=Química orgánica \|llengua=castellà \|editorial=Reverté \|lloc=Barcelona \|data=1984 \|volum=I \|isbn=84-291-7016-2 }} </ref> == Descripció dels principals grups de composts inorgànics ==

Compost químic: diferència entre les revisions