Insectes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
He canviat una falta ortografica |
m Revertides les edicions de 80.28.121.97. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
| periode = [[Devonià]]<ref name="EngelGrim">{{ref-publicació|url= http://www.nature.com/nature/journal/v427/n6975/full/nature02291.html|cognom=Engel|nom=Michael S. |coautors=David A. Grimaldi|any=2004|títol=New light shed on the oldest insect|publicació=Nature|volum=427|pàgines=627–630|doi=10.1038/nature02291}}</ref> – recent
| imatge = European honey bee extracts nectar.jpg
| peu = Una [[abella de la mel]] obté [[nèctar]] d'una flor
| autoritat = {{Versaleta|[[Carl von Linné|Linnaeus]]}}, [[1758]]
| categoria_subdivisio = Subclasses
| subdivisio = * [[Dicondylia]]
* [[Monocondylia]]
}}
Els '''insectes''' (Insecta) són la [[classe (biologia)|classe]] predominant dels [[artròpodes]]. Estan classificats dins el [[subfílum]] o [[superclasse]] dels [[hexàpodes]] juntament amb els [[proturs]], els [[col·lèmbols]] i els [[diplurs]].<ref>Vegeu la classificació que es presenta en aquest mateix article.</ref> Els insectes són animals [[invertebrats]] i molts han desenvolupat la capacitat de volar. Són la forma de vida predominant en nombre d'espècies a la [[Terra]] i n'han colonitzat amb èxit tots els ambients tret dels mars, que molt abans de l'aparició dels insectes ja estaven poblats per altres grups d'artròpodes.
N'hi ha més d'un milió d'espècies<ref name="Chapman">{{ref-llibre |autor=Chapman, A. D. |any=2006 |títol=Numbers of living species in Australia and the World |pàgines=60pp | editorial=Canberra: [[Australian Biological Resources Study]] |isbn= 978-0-642-56850-2 |url= http://www.deh.gov.au/biodiversity/abrs/publications/other/species-numbers/index.html}}</ref><ref>[http://www.iucnredlist.org/info/tables/table1 IUNC]</ref><ref>[http://www.globalchange.umich.edu/globalchange2/current/lectures/biodiversity/biodiversity.html Threats to Global Biodiversity] (Accés el desembre de 2007</ref> conegudes, més que la resta de grups d'animals en conjunt; realment, n'hi podria haver de sis a deu milions.<ref name="Chapman">{{ref-llibre |autor=Chapman, A. D. |any=2006 |títol=Numbers of living species in Australia and the World |pàgines=60pp | editorial=Canberra: [[Australian Biological Resources Study]] |isbn=978-0-642-56850-2 |url= http://www.deh.gov.au/biodiversity/abrs/publications/other/species-numbers/index.html}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Vojtech Novotny, Yves Basset, Scott E. Miller, George D. Weiblen, Birgitta Bremer, Lukas Cizek & Pavel Drozd |any=2002 |títol=Low host specificity of herbivorous insects in a tropical forest |publicació= [[Nature]] |volum=416 |pàgines=841–844 |doi=10.1038/416841a}}</ref><ref>{{ref-llibre|autor=Erwin, Terry L. |any=1997 |títol=Biodiversity at its utmost: Tropical Forest Beetles |pàgines=27–40}} A: {{ref-llibre |autor=Reaka-Kudla, M. L., D. E. Wilson & E. O. Wilson (editors) |títol=Biodiversity II | editorial=Joseph Henry Press, Washington, D.C.}}</ref> Hi ha descrites, aproximadament, 350.000 espècies de [[coleòpters]], 160.000 de [[dípters]],<ref>[https://curis.ku.dk/ws/files/182118915/Pape_2011_Order_Diptera_Linnaeus.pdf Pape, T., Blagoderov, V., & Mostovski, M. B. (2011). Order Diptera Linnaeus, 1758. Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. ''Zootaxa'', 3148(237), 222-229.]</ref> 120.000 de [[lepidòpters ]], 110.000 d'[[himenòpters]], 82.000 d'[[hemípters]], 20.000 d'[[ortòpters]] i 5.000 d'[[odonats]].
Els insectes són, a més de molt diversos, extremament abundants: s'estima que hi ha 200 milions d'insectes per cada ésser humà. Només de formigues, es calcula que a la Terra n'hi viuen almenys mil bilions (10<sup>15</sup>). En un dels ecosistemes més rics en diversitat, la [[selva amazònica]], s'estima que hi ha unes 60.000 espècies i 3,2 x 10<sup>8</sup> individus per [[hectàrea]]; en un [[acre (unitat de superfície)|acre]] de sòl [[Anglaterra|anglès]] hi ha gairebé divuit milions de coleòpters.<ref name="Brusca">Brusca, R. C.; Brusca, G. J., 2005. ''Invertebrados'', 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. {{ISBN|0-87893-097-3}}</ref>
La ciència que estudia els insectes s'anomena [[entomologia]], nom que prové del terme [[grec]] ''έντομον'' "insecte" (etimològicament "en seccions").
[[Fitxer:Lucanus cervus.jpg|miniatura|<center>''Lucanus cervus''<br /> un insecte pterigot]]
== Anatomia externa ==
El cos dels insectes està format per tres regions principals o [[tagma|tagmes]]: el [[cèfalon|cap]], el [[tòrax (artròpodes)|tòrax]] i l'[[abdomen (artròpodes)|abdomen]], recobertes per un exoesquelet quitinós.
=== Exoesquelet ===
{{principal|Cutícula (artròpodes)}}
L'[[exoesquelet]] és una [[cutícula (artròpodes)|cutícula]] [[quitina|quitinosa]] que recobreix el cos dels insectes i altres artròpodes. L'exoesquelet conté components rígids i resistents que compleixen un conjunt de funcions: protecció, excreció, suport, alimentació, percepció; en els insectes terrestres, actua també com una barrera per a evitar la dessecació. Segons el registre fòssil, l'exoesquelet va aparèixer per primera vegada durant el [[Cambrià]], fa uns 550 milions d'anys, i la seva evolució ha estat clau per a la [[radiació adaptativa]] i la conquesta de gairebé tota mena de [[nínxol ecològic|nínxols ecològics]] pels artròpodes en general i dels insectes en concret.
=== Cap ===
▲=== CaEl cap o [[cèfalon]] és la regió anterior del cos; conté els [[ulls compostos]], les [[antena (biologia)|antenes]] i les [[peces bucals]]. Hi ha formes del cap considerablement diverses entre els diversos insectes, però en la majoria de casos és fortament esclerotitzada (dura) i forma una estructura compacta denominada càpsula cefàlica. ===
El cap dels insectes està subdividit per sutures en diverses [[esclerites]] més o menys diferenciades, que varien en nombre entre els diferents grups. Típicament hi ha una sutura en forma de "Y" invertida que s'estén al llarg de la part dorsal i anterior del cap i es bifurca per sobre de l'[[ocel (anatomia)|ocel]] formant dues sutures divergents, que s'estenen cap avall pels costats anteriors del cap. La part dorsal d'aquesta sutura (la base de la "Y") és la sutura coronal i les dues branques anteriors són les sutures frontals.
Linha 23 ⟶ 49:
==== Antenes ====
{{principal|Antena (biologia)}}
Les antenes són apèndixs mòbils multiarticulats. Existeixen en nombre parell en els insectes adults i la majoria de les [[larves]]. Estan formades per un nombre variable d'[[artell]]s denominats antenòmers. La funció de les antenes és eminentment sensorial; la funció tàctil és la principal, gràcies als pèls tàctils que recobreixen gairebé tots els antenòmers; també tenen funció olfactiva, gràcies a àrees olfactives en forma de plaques plenes de porus microscòpics distribuïdes sobre la superfície d'alguns antenòmers terminals; també tenen funció auditiva, i de vegades funció prensora durant la [[copulació]] per subjectar a la femella. Estan formades per tres parts, sent les dues primeres úniques i uniarticulades, mentre que la tercera comprèn un nombre variable d'antenòmers, que es denominen respectivament escap, pedicel i flagel o funicle.
==== {{principal| Són peces * [[Labre]] (llavi superior o llavi simple): és una [[esclerita]] imparella de forma variable que es pot moure cap amunt i cap avall; és el sostre de la boca i s'articula amb el clipi. A la seva part ventral o interna es troba l'epifaringe, que està lleument esclerotitzada; la seva funció és gustativa.
* [[Mandíbula (artròpodes)|Mandíbules]]: són dues peces simples, disposades lateralment sota el llavi superior, articulades, resistents i esclerotitzades. La seva funció és mastegar, triturar o lacerar els aliments. En alguns adults poden faltar, sent totalment absents o [[vestigial]]s en tots els [[lepidòpters]] i [[efemeròpters]].
* [[Maxil·la|Maxil·les]]: en nombre de dues, estan situades darrere de les mandíbules. Són peces auxiliars que col·laboren en l'alimentació. La hipofaringe és una estructura prominent; està localitzada sobre el mentó o ''mentum'', i té una funció gustativa. S'assembla a una llengua. Cadascuna de les maxil·les presenta un [[palp maxil·lar]].
* [[Llavi (artròpodes)|Llavi]] (''labium''): estructura imparella resultant de la fusió de dos [[apèndix (artròpodes)|apèndixs]]; està situada sota les maxil·les i presenta dos petits [[palp]]s labials. Forma la base de la boca.
Linha 206 ⟶ 238:
|---- bgcolor=#DDDDDD
| [[Ordre (biologia)|Ordres]] || Southwoood (1978) || Arnett (1985) || May (1988) || Brusca & Brusca (2005)<ref name=
|---- bgcolor=#EEEEEE
| [[Coleòpters]] || 350 000 || 290 000 || 300 000 || 350 000
| |||