Jeffrey Amherst: diferència entre les revisions

Així, el 1759 va remuntar el [[llac Champlain]] al capdavant d'un exèrcit format per 11.000 soldats, fins a arribar a Crown Point, on va iniciar la construcció d'un fort, des d'on llançà alguns atacs contra una illa del [[riu Richelieu]] en la qual s'havia refugiat el comandant francès François Charles de Bourlamaque. Com que la tàctica emprada no va obtenir resultats, la va abandonar, després de la victòria de [[James Wolfe]] al setembre a la [[batalla de les Planes d'Abraham]], que va permetre la conquesta del [[Quebec]] als francesos, encara que el propi Wolfe va morir a la batalla.<ref name="ImperioBritánico">{{Ref-web|url = http://mx.encarta.msn.com/encyclopedia_761566125/Imperio_Brit%C3%A1nico.html|títol = ''Imperio británico''|consulta = 22 de gener de 2008|añoacceso = 2008|editorial editor= Encarta|llengua = castellà|urlarchivo arxiuurl= http://web.archive.org/web/http://mx.encarta.msn.com/encyclopedia_761566125/Imperio_Brit%C3%A1nico.html|fechaarchivo arxiudata= 24 de novembre de 2015}}</ref>

Al següent hivern, el moviment d'Amherst va ser l'atac convergent de tres exèrcits a [[Mont-real]]: James Murray hauria de remuntar el [[riu Sant Llorenç]] des de Quebec, alhora que William Havilland avançaria des del llac Champlain i el propi Amherst atacaria des del [[llac Ontàrio]]. A principis de setembre de 1760 es van reunir els tres exèrcits conforme al previst, la qual cosa va forçar als francesos a la capitulació davant els britànics el 8 de setembre.<ref>{{Ref-web|url = http://www.millis.k12.ma.us/Programs/Immersion/historia/guerrafrind.htm|títol = ''Guerra Francesa e India (1754 - 1763)''|consulta = 22 de gener de 2008|añoacceso = 2008|editorial editor= Encarta|llengua = castellà}}</ref> Immediatament després, Amherst va nomenar tres governadors per a tot el territori recentment conquistat: Murray quedava confirmat per al càrrec que ja venia exercint com a governador del Quebec, Ralph Burton seria el nou governador de la zona de [[Trois-Rivières]], i [[Thomas Gage]] quedava nomenat per a Mont-real.

La correspondència que va mantenir amb el seu subaltern Henri Bouquet, un mercenari d'origen [[Suïssa|suís]], posa de manifest que va suggerir l'ús de la guerra bacteriològica contra els [[Pobles indígenes d'Amèrica|amerindis]], en suggerir el repartiment de mantes contaminades amb el virus de la [[verola]] als [[Lenapes|Delaware]] que assetjaven el fort de Fort Pitt.<ref>{{Ref-web|url = http://www.creces.cl/new/index.asp?imat=++%3E++11&tc=3&nc=5&art=297|títol = ''Armas biológicas''|consulta = 22 de gener de 2008|añoacceso = 2008|apellido cognom= Murphy|nombre nom= Sean|año any= 2001|editorial editor= Revista Creces|llengua = castellà}}</ref> No obstant això, el comandant del fort ja havia fet el repartiment de mantes pel seu compte abans que es produís l'intercanvi de correus. Al repartiment de les mantes li va seguir efectivament una epidèmia de verola que va afectar enormement als amerindis, que mancaven d'anticossos per resistir la malaltia, relativament benigna per als europeus. Alguns autors assenyalen, no obstant això, la dificultat de provar que el repartiment de mantes fos la causa directa de l'epidèmia. La cita del paràgraf de la correspondència de Amherst és: ''Will do well to try to innoculate the Indians by means of blankets, as well as every method that can serve to extirpate this execrable race'' (Faríeu bé intentar infectar els indis amb mantes o per qualsevol altre mètode que pot servir per extirpar aquesta raça execrable).

En qualsevol cas, segons s'afirma en el propi diari de Jeffrey Amherst, el nombre de víctimes de l'epidèmia va ser superior a les 100.000 persones.<ref>{{Ref-web|url = http://www.somosamigosdelatierra.org/06_contaminacion/armasquim/archem_01.html|títol = ''Armas químicas, ¿quién las tiene y dónde están?''|consulta = 22 de gener de 2008|añoacceso = 2008|editorial editor= Amigos de la Tierra|llengua = castellà}}</ref>