Valentí Castanys i Borràs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Destino |
|||
Línia 7:
Va ser l'il·lustrador de la novel·la ''Quo vadis, Sànchez?'' (1931), de [[Francesc Trabal i Benessat|Francesc Trabal]], amb qui compartia l'admiració pel cinema i l'humorisme, tal com el mateix Castany plasmà a ''Barcelona-Hollywood'' (1935).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Iribarren|nom=Teresa|títol=Literatura catalana i cinema mut|url=|edició=|llengua=|data=2012|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|lloc=Barcelona|pàgines=297|isbn=978-84-9883-535-9}}</ref>
Durant la [[guerra civil espanyola|guerra civil]] anà a [[Donosti]], on col·laborà a publicacions falangistes com ''Flechas y Pelayos'', amb el pseudònim '''As'''. Després de la guerra col·laborà a ''[[Destino (revista)|Destino]]'' ja des de Burgos i al diari esportiu ''[[El Mundo Deportivo]]'', que deixà el [[1946]] per fer un acudit diari a ''[[El Correo Catalán]]'' a més de crear ''El Once'', amb el que pretengué emular l'èxit del Xut!. L'any 1963 dos monòlegs escrits per ell seran gravats en un disc pel popular actor [[Joan Capri]].<ref>[http://cataleg.bnc.cat/search~S13*cat?/aCastanys%2C+Valent{u00ED}%2C+1898-1965/acastanys+valenti+1898+1965/-3%2C-1%2C0%2CB/frameset&FF=acastanys+valenti+1898+1965&18%2C%2C41 Biblioteca de Catalunya, La Guerra del 600. Les pastilles. Barcelona, Vergara.]</ref> Amb el seu humor blanc i costumista, un grafisme net i sense complicacions i un estil de [[caricatura]] estilitzada sense massa exageració, fou un dels principals humoristes catalans de la postguerra.<ref name=''Sapiens''>{{ref-publicació| cognom= Capdevila| nom =Jaume | article = El difícil part de l'Estatut de Núria|publicació= [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 91| data = maig 2010 | pàgines = p. 12-13 |issn = 1695-2014}}</ref>
==Obra dramàtica==
| |||