Vestigis d'un assentament [[iber]] en la partida de la Canyada i una làpida funerària romana són els antecedents poblacionals més antics que s'hi ha trobat; en època musulmana fou un important castell que, rere la caiguda del de Xàtiva, en [[1244]], obligà a [[Jaume el Conqueridor]] a pactar, en [[1248]], la permuta dels pobles de Montesa i Vallada i a deixar com a Cadi al Califa [[Ab Ya Far Yahyo]]; allí es van mantenir els musulmans fins a la revolta de [[1277]] en què foren definitivament derrotats per [[Pere el Gran|Pere IIIII el Gran]] (1240-1285) i venuts com esclaus; al Cadi se'l va atorgar un salconduit perquè abandonés el regne; [[Alfons el Franc|Alfons I el Franc]] (1256-1291) va donar [[carta pobla]] el [[1289]] per a 150 veïns, juntament amb Vallada; rere l'anihilació de l'[[orde del Temple]], en [[1312]], [[Jaume el Just|Jaume II, el Just]] (1267-1327) encetà els tràmits per a la creació d'un nou orde aportant la Vila Reial de Montesa com a seu; el [[1319]], una vegada constituïda l'[[orde de Montesa]], el rei va donar-la el terme perquè hi edifiqués el seu centre religiós; en [[1706]] tropes angloportugueses assetjaren la vila, que s'havia decantat pel borbó; en la nova distribució política del regne, Montesa fou cap d'una de les governacions; el [[terratrèmol de Montesa del 1748]] (de fet dos tremolors, [[23 de març]] i [[2 d'abril]]) destruïren el monestir i el castell i obligaren els frares a traslladar-se a [[València]], on fundaren el [[Església i Palau del Temple|monestir del Temple]]; en [[1835]] l'extinció del senyorius despullà l'orde de les seues possessions a Montesa, que passaren a mans particulars.
