Esquerra Catalana dels Treballadors: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
Es presentaren en algunes eleccions però només van obtenir l'1,2 % a les eleccions generals franceses de 1978, i l'1,35 % a les legislatives franceses de 1981, mentre que a les municipals de 1977 formaren part de la Llista d'Unitat Popular Catalana. El 1977 se solidaritzaren amb els pagesos d'[[Illa de Tet]] que s'oposaven a les expropiacions de terres per a explotar [[urani]], i amb els treballadors de [[Paulilles]], alhora que iniciaren una campanya de catalanització dels noms dels pobles. Poc després patiren l'escisió de [[Pere Iu Baron]] que originà l' [[Organització Socialista d'Alliberament Nacional]].
El 1978 redactaren un programa on reclamaven l'autonomia per a la Catalunya del Nord, i per primer cop celebraren l'onze de setembre com a jornada reivindicativa. El 1979 celebraren el seu II Congrés i redactaren una declaració comuna amb [[EHAS]] i PTQ, alhora que se solidaritzaven amb els patriotes corsos. També organitzaren campanyes contra el turisme i el treball a [[Vallcebollera]], [[Banyuls]], Illa i Paulilles. El 1980 organitzaren amb militants d'[[Independentistes dels Països Catalans|IPC]] l'ocupació del castellet de [[Perpinyà]] en solidaritat amb els presos corsos.
Quan Miquel Mayol abandonà el partit el 1981, després que [[François Mittérrand]] assolís la presidència de França, el partit es va dissoldre. Alguns dels antics militants avui formen part de la secció nord-catalana d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]].
| |||