Panteó de Roma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Retocs
Línia 18:
|peu_a = secció
}}
El '''Panteó de Roma''' o '''d'AgrippaAgripa''' (en [[italià]] ''Pantheon'') és un dels edificis de l'[[antiga Roma]] més ben conservats, construït originàriament com a [[Temple romà|temple]] dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el nom [[Grec antic|grec]] Πάνθεον, ''Pàntheon''), o més aviat a les set divinitats planetàries (el [[Hèlios|Sol]], la [[Selene|Lluna]], [[Venus (mitologia)|Venus]], [[Saturn (mitologia)|Saturn]], [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]], [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]] i [[Mart (mitologia)|Mart]]). En textos més moderns es troben sobretot Mart i Venus. Els romans l'anomenen popularment ''la Ritonna'' («la Rotonda»), i d'aquí prové el nom de la plaça on s'aixeca.
 
L'edifici original el va fer construir l'any [[27 aC]] el polític i general romà [[Marc Vipsani Agripa]], amic i gendre d'[[August]]. Més tard, va patir un parell d'incendis fins que [[Adrià]] el va reconstruir totalment, alterant la seva estructura entre els anys [[118]] i [[128]].
 
La façana està formada per setze fines columnes fetes de [[granit]] [[egipte|egipci]] i la seva cúpula és un prodigi arquitectònic. Només hi existeixha una entrada de llum, l'[[òcul]] situat a la part superior de la semiesfera. L'efecte de la llum que hi penetra ha captivat molts estudiosos.
 
L'edifici fou declarat [[patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] el [[1980]].
Línia 35:
::''Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercera vegada, (el) va construir''
 
Aquesta és la [[Epigrafia|inscripció]] que pot llegir-se en el [[fris]] del [[pòrtic]] d'entrada. Atribueix la construcció de l'edifici a [[Marc Vipsani Agripa]], amic i gendre de l'[[emperador de Roma|emperador]] [[August]]. L'any del tercer [[cònsol romà|consolat]] d'Agripa fou el [[27 aC]]. A més, [[Dió Cassi]] l'enquadra<ref name="dio">Dió Cassi, ''Història de Roma'', llibre LIII [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Textos/Cassius_Dio/53*.html#27.2 {{en}}]</ref> aentre les obres realitzades per Agripa a la zona de [[Roma]] coneguda com el [[Camp de Mart (Roma)|Camp de Mart]] l'any [[25 aC]].
 
Durant segles es va pensar que aquesta inscripció feia referència a l'edifici actual. Això no obstant, després de les investigacions<ref>Durant unes reparacions, Chedanne va obtenir permís per a investigar la construcció, prenent mostres dels materials. [http://memory.loc.gov/cgi-bin/query/r?ammem/ncps:@field(DOCID+@lit(ABK2934-0071-102)):: Notes de premsa de l'època {{en}}]</ref> efectuades per [[Georges Chedanne]] al {{segle|XIX|s}}, es va saber que en realitat el temple d'Agripa havia estat destruït, i que el que existeix ara és una reconstrucció realitzada en temps d'[[Adrià]].
Línia 46:
Per [[Dió Cassi]] sabem que la denominació de «Panteó» no era l'oficial de l'edifici, i que la intenció d'Agripa era la de crear un [[culte]] dinàstic, probablement dedicat als protectors de la [[gens Júlia|''gens'' Júlia]]: [[Mart (mitologia)|Mart]], [[Venus (mitologia)|Venus]] i el ''Divus Iulius'', és a dir, [[Juli Cèsar]] divinitzat.
 
L'edifici va patir danys per un [[incendi]] l'any [[80]], delsque quals vavan ser reparatreparats per [[Domicià]],. tot i quePosteriorment va patir una nova destrucció en temps de [[Trajà]], l'any [[110]].
 
== El Panteó d'Adrià ==
En els temps d'[[Adrià]] l'edifici va ser completament reconstruït. El seu nom no apareix a les inscripcions a causa que aquest emperador no volia que el seu nom figurarafigurés a les obres dutes a terme sota el seu mandat, ben al contrari que el seu predecessor [[Trajà]].
 
Les marques de fàbrica trobades a les rajoles corresponen als anys [[123]]–[[125]], la qual cosa permet suposar que el temple va ser inaugurat per l'emperador durant la seua estada a la capital entre el [[125]] i el [[128]]. Tot i que no se sap amb certesa qui en va ser l'[[arquitecte]], el projecte se sol atribuir a [[Apol·lodor de Damasc]].