Vegetació mediterrània: diferència entre les revisions

Abans del Pliocè el clima de l'actual regió mediterrània era de tipus tropical, sense [[glaçades]] ni sequera a l'estiu. La vegetació era més densa, de tipus tropical i incloïa elements ([[tàxons]]) termòfils que requerien humitat durant tot l'any, que han desaparegut de la flora mediterrània actual (però es troben en llocs de [[clima tropical]] o [[clima subtropical|subtropical]], o [[clima temperat|temperats humits]]) entre els tàxons ja desapareguts s'hi trobaven: ''[[Engelhardia]], [[Platycarya]], [[Rhoiptelea]], [[Sapotaceae]], [[Menispermaceae]], [[Taxodiaceae]], [[Symplocos]], [[Microtropis]] fallax, [[Distylium]], [[Hamamelis]], [[Liquidambar]], [[Carya]], [[Pterocarya]], [[Zelkova]], [[Parrotia persica]], [[Eucommia]], [[Cathaya]], [[Tsuga]]''.<ref>Pollen records and climatic cycles in the North Mediterranean region since 2.7 Ma JEAN-PIERRE SUC & SPERANTA-MARIA POPESCU Laboratoire PaléoEnvironnements et PaléobioSphère (UMR 5125 CNRS), Université Claude Bernard – Lyon 1, 27–43 boulevard du 11 Novembre, 69622 Villeurbanne Cedex France.</ref>

 

Les condicions actuals del [[clima mediterrani]] amb el seu característic estiu sec i l'alta variabilitat interanual de precipitacions va aparèixer primer durant la segona meitat del període [[Pliocè]], fa uns 3,2 milions d'anys.<ref name="Josep">Josep peñuelas et al. Severe drought effects on mediterranean Woody flora Forest Science 2001</ref> Els gèneres de plantes, del principi del Pliocè o d'abans, de les quals es disposa de les restes fòssils a la [[Conca del Mediterrani|conca occidental del Mediterrani]], es consideren descendents de gèneres que no es van formar sota l'actual clima mediterrani. En contrast, els gèneres actuals dels quals no es disposa de registres fòssils del primer estadi del Pliocè o d'abans és molt probable que representin llinatges que apareixen a la regió mediterrània (per evolució ''in situ'' o per emigració) després de l'establiment de l'actual clima mediterrani.