Diferència entre revisions de la pàgina «Alguerès»

915 bytes afegits ,  fa 6 mesos
m (Plantilla)
* Manté la consonant etimològica de ''ont'' (llatí 'de ŭnde') i ''quand'' (com en valencià i balear) ('on' i 'quan').
* Nombroses metàtesis, algunes comunes amb el balear. Quan no es transcriu aquest fenomen normativament no mencionarem la forma escrita amb metàtesi: "a dintre" > [arrínta], "buidar" > [buriá], "cabra" > [krába], "cogombre" > [kugrómba], "dormir" > [rrumí], "entendre" > [antrénda], "febrer" > [frabé], "forment" > froment [frumént] (''froment'' apareix ja d'antic en català), "pebre" > [préba], "p(r)endre" > [prénda], "pobre" > [pròba], "processó" > [pulsasó], "tendre" > [trénda] (també per ''téndre'': tenir), "ufàbrica" > [ufrábika] (''alfàbrega'').
* Rotacisme (influència sarda): mutació de {{IPA|/d/}} i {{IPA|/l/}} intervocàliques a {{IPA|[r]}}: ala [ára], "escola" [ascòra], "Barceloneta" (petita Barcelona): estàndard {{IPA|[bərsəluˈnɛtə]}}, alguerès {{IPA|[baltsaɾuˈneta]}}, "amesclar" [amaskrá], "calentura" [karantúra], "català" [katará], "espilit" [aspirít], "flastomar" [frastumá], "iglésia" [igrézia], "pla" [prá], "ple" [pré], "pluja" [prúdʒa], "platja" [prádʒa], "plorar" [prurá], "taula" [táwra] (fins en sardismes: "flocar" [fruká], "molendu" [muréndu], trilibiqui [triribíki]); "mocador" [mukaró], "vistides" [vistíras], "afinestrada" [afinastrára], "m’agrada" [magrára], "bleda" ['bɾeɾa], "cada" [kára] ("cada" i "cara" són homòfons), "codony" [ku'ɾom], "roda" ['rɔɾa], "vida" [víra] (no existeix un mot 'vila' [vira] en alguerès, sinó l'italianisme "vil·la"), Nadal [narál], reda [réra]. Aquest fenomen també es produeix entre dos mots diferents: de l’Alguer [deralgé], a l’Alguer [aralgé], dóna-me-la [dónamara]. Hi ha el cas especial de la paraula cadira [karía] que ha tingut l’evolució següent: cadira > carira > cari(r)a > caria [karía]. També de {{IPA|/l/}} a {{IPA|[r]}} en grups oclusiva+liquida: "blanc" ['bɾaŋk], "plana" ['pɾana], "clau" [kɾau], "flor" ['fɾɔr], "maleït" [maraít], "meló" [maró], "plaça" ['pɾasa], "ungla" ['uŋgɾa], "plena" ['pɾena], ... Igualment, mutació de {{IPA|[r]}} davant {{IPA|/n/}} i {{IPA|/b/}} en {{IPA|/l/}}: "cisterna" ['sistelna], "barba" ['balba].
També de {{IPA|/l/}} a {{IPA|[r]}} en grups oclusiva+liquida: "blanc" ['bɾaŋk], "plana" ['pɾana], "clau" [kɾau], "flor" ['fɾɔr], "maleït" [maraít], "meló" [maró], "plaça" ['pɾasa], "ungla" ['uŋgɾa], "plena" ['pɾena], ... Igualment, mutació de {{IPA|[r]}} davant {{IPA|/n/}} i {{IPA|/b/}} en {{IPA|/l/}}: "cisterna" ['sistelna], "barba" ['balba].
* Mutació de {{IPA|/r/}} final de síl·laba a lateral {{IPA|[l]}} (influència sarda): "aguardar" [agwaldá] (esperar), "barca" [bálka], "corda" ['kɔlda], "germà" [dʒalmá], "guardià" [gwaldiá], "juniverd" [dʒunivèlt] (juliverd), "parlar" [pa'l:a] (aquest darrer com en balear), "part" [palt], "persona" [pal'tsona], "port" [pɔlt], "portal" [pul'tal], "quart" [kwált], "sardu" [saldu], "Sardenya" [Sal'deɲa], "tarda" [tálda], "vergínia" [valdʒínja, valdʒíña] (albergínia). El possible grup consonàntic resultant {{IPA|[l]}}+consonant encara se simplifica més fins a {{IPA|[l]}}; e.g. 'forn' : estàndard {{IPA|[ˈforn]}}, alguerès {{IPA|[ˈfol]}}; carn > [kaln]> [kal].
* DespalatalitzacióDespalatalitza modernamodernament i no total detotalment consonants laterals i nasals a final de síl·laba (influència sarda): lateral {{IPA|/ʎ/}} a {{IPA|[l]}}, nasal {{IPA|/ɲ/}} a {{IPA|[n]}}; e.g "any": estàndard {{IPA|[ˈáɲ]}}, alguerès {{IPA|[ˈán]}}, "enguany" [angwán], "dany" [dán], "juny" [dʒún]; "aquell" [akél], "cavall" [kavál], "corall" [kurál], "ell" [él], "fenoll" [fanól], "fill" [fil], "treball" [trabál], "ull" [úl], "vell" [vel] (per alguns mots és arcaisme, per la major part és un fenomen encara en evolució augmentat per la influència de l'italià. Els vells encara conserv(av)en palatals dient paraules com 'cavall', 'any').lo xò palatal se manten en fonètica sintaptica i en Los derivats ("bell amic" /beʎa'mik/, "cavaller" /kava'ʎer/, amb manteniment de -r).La '''r''' final s'emmudeix (llevat de la vibrant [r] en posició final absoluta de mot: ''por, ver, flor, cor, pur, or, clar, ahir, acer, dur, lleuger, millor'') en mots en -er tònic: carrer [karré], l’Alguer [lalgé], en els infinitius (cantar, fer, sentir... però no els acabats en -er àton): anar [aná], dormir [rrumí], poguer [pugé], saber [sabé], fugir [fugí], volar [vurá]; en mots acabats en -dor: color [kuró], dolor [duró], olor [uró], pescador [paskaró]. En canvi, sona en mots com ésser, militar, doctor, millor, flor. En els plurals de mots com dolor [duró], servidor [salviró] per metàtesi es restitueix la vibrant en forma de l [duróls], [salviróls]).
* Emmudeix la '''r''' final (llevat de la vibrant [r] en posició final absoluta de mot: ''por, ver, flor, cor, pur, or, clar, ahir, acer, dur, lleuger, millor'') en mots en -er tònic: carrer [karré], l’Alguer [lalgé], en els infinitius (cantar, fer, sentir... però no els acabats en -er àton): anar [aná], dormir [rrumí], poguer [pugé], saber [sabé], fugir [fugí], volar [vurá]; en mots acabats en -dor: color [kuró], dolor [duró], olor [uró], pescador [paskaró]. En canvi, sona en mots com ésser, militar, doctor, millor, flor. En els plurals de mots com dolor [duró], servidor [salviró] per metàtesi es restitueix la vibrant en forma de l [duróls], [salviróls]).<ref> ''En lo infinitiu, parlant diem amà, diura (y no dir) -lus antichs dievan di-, coneixer, suplí, vent, patí. Cuant però encontra una vocal al.lora pronunciem 'l r. No na vull saber arrés, amar a Déu, suplir una altra; y'l pòpul talvolta pronuncia suplí un altra. Adverteixi que los infinitius plans, és a saber, que tenan l'accent sobre la penúltima síl.laba, tots sa pronuncian am la r: conèixer, parèixer, etc. Lus truncats sens r (amà, deixà, bruixà, cremà) encuntrant vocal sa pronuncia : cremar a foc ardent, bruixar a foc lentu; ma'l r és tan dolsa i rodonal! La i de vaig, bruix, pareix, deix, etc. Non sa fa més entendra, y és mester conèixer l'ortographia antiga per saber escriura tals paraulas. Los altrus, com veura, caura, rebra, treura (lo traure actual de vosaltras), los pronunciam com són escrits. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/41621/2/02.FBB_PART_I.pdf</ref>
* ElisióElideix de '''e''' i '''a''' àtones inicials després de la preposició ''de'': "d'anar" [de nà]; "d'escola" [de scòra];
* MutacióMuda a [i] d'algunes '''e''' àtones en contacte amb palatals o seguides de /i/ tònica, com en altres dialectes: "estiu" [istiu], "vestir" [vistí], "llegir" [lligí] (cosa que passa almenys en tot el català oriental).
* Grup consonàntic "tl" com en balear i valencià: "ametla", "motlo".
* Tendència forta a assimilar el grup [dr] com a [rr] : "a drinte" (a dintre) [adrin'ta] o [arrin'ta], "(a)quirdar" [(a)ki'rrá] o [(a)kir'dá] (cridar, també emprat), "dromir" (dormir) [rrumí], "dret" [rret], "fadrí" [farrí], "lladre" [llárra], "padrí" [parrí], "pedra" [pérra].
81

modificacions