[[Fitxer: Compact cross-in-square.jpg|miniatura|Planta de ''creu inscrita'' basada en la creu grega de la [[Cattolica di Stilo]], església bizantinaromana d'Orient de [[Stilo]] ([[Calàbria]]), segle IX<ref>[http://www.calabriatours.org/chiese/cattolica_stilo.htm ''Cattolica di Stilo''].</ref>]]
La planta de creu grega és típica de l'[[arquitectura romana d'Orient]]: el prototip és la ja destruïda [[església dels Sants Apòstols]] de [[Constantinoble]], recreada després a [[Itàlia]] durant l'[[alta edat mitjana]], però gairebé completament substituïda per la [[creu llatina]] amb l'arribada del [[arquitectura romànica|romànic]]. Un famós exemple d'església amb creu grega d'inspiració bizantinaromana d'Orient és la [[basílica de Sant Marc]] de [[Venècia]]. A les [[Església Ortodoxa|esglésies ortodoxes]] de l'[[Europa oriental]] la creu grega ha estat usada des de l'edat mitjana fins a l'actualitat; per descriure'n la planta s'han fet servir els termes ''creu en quadrat'', ''cúpula en creu'' o ''església inscrita en creu'' (''cross-in-square'' i ''crossed-dome'' en anglès, ''église à croix inscrite'' en francès, ''Kreuzkuppelkirche'' en alemany, ''Βυζαντινός ρυθμός'' en grec i ''Крестово-купольный храм'' en rus).<ref>Ch. Bouras: «The Byzantine Tradition in the Church Architecture of the Balkans in the Sixteenth and Seventeenth Centuries», dins J.J. Yiannias, ed.: ''The Byzantine Tradition After the Fall of Constantinople'' (Charlottesville, 1991), 107-49. {{ISBN|0-8139-1329-2}}</ref> Una forma particular n'és el ''tetraconch'', o quatre petxines.<ref>V.I. Atroshenko i Judith Collins: ''The Origins of the Romanesque''. Londres: Lund Humphries, 1985, {{ISBN|085331487X}}</ref><ref>W. Eugene Kleinbauer: «Zvart'nots and the Origins of Christian Architecture in Armenia», dins ''The Art Bulletin'', vol. 54, núm. 3 (setembre de 1972), pp. 245-262 [http://www.jstor.org/stable/3048994 JSTOR].</ref>
