Ramon Berenguer I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m Plantilla
Línia 156:
Tot i així, aquests homenatges no van significar pas l'extensió de l'autoritat del comte de [[Barcelona]] per igual a tota l'antiga [[Marca Hispànica]]. En primer lloc, la feudalització havia permés a molts clans aristocràtics, com ara els [[Castellbò]] i els [[vescomtat de Cabrera|Cabrera]] a [[comtat d'Urgell|Urgell]] o la casa [[vescomtat de Cerdanya|vescomtal de Cerdanya]], actuar al marge dels poders comtals, per la qual cosa, el vassallatge del comte envers Ramon Berenguer I no vinculava pas aquelles zones del comtat on el poder efectiu havia passat als barons; per altra banda, quan, per exemple, [[Ponç I d'Empúries]] va jurar fidelitat a Ramon Berenguer I, això no va implicar pas establir el [[comtat d'Empúries]] com a bé concedit en feu per Ramon Berenguer I a Ponç I; la fidelitat jurada només concernia el comte d'Empúries en les seves aliances exteriors, de no ser mai enemic de Ramon Berenguer I. En conseqüència, al [[comtat d'Empúries]] el representant de l'autoritat màxima, en la mesura que els clans aristocràtics locals no s'haguessin constituït en poder propi, era el comte Ponç I, l'acord del qual amb Ramon Berenguer I era de tipus personal i no tenia per què afectar els seus possibles successors; per això, ací el principat feudal bastit per Ramon Berenguer I a partir de [[1060]], cal considerar-lo barceloní i no pas català.
 
Durant la segona meitat del [[{{segle |XI]]|s}}, un altre fet va subratllar el poder del [[Casal de Barcelona]] dins dels comtats catalans: en tota la xarxa de dependències entre els clans aristocràtics del país, el comte de [[Barcelona]] no resultava ser mai vassall de ningú i, a més, podia estendre la seva àrea d'influència fora dels seus dominis patrimonials; així, Hug Dalmau, fill dels vescomtes de [[Berga]], va jurar fidelitat a Ramon Berenguer I, sostraient-se al poder del seu senyor natural el comte [[Ramon Guifré]] de [[Cerdanya]], en canvi, a causa de la solidesa dels vincles feudals que Ramon Berenguer I va crear a Barcelona, [[Girona]] i [[Osona]], no resultava possible a un baró dels seus dominis jurar fidelitat a un altre comte abandonant la fidelitat deguda a Ramon Berenguer I; malgrat la paradoxa, doncs, la [[feudalisme|feudalització]] va posar les condicions que Ramon Berenguer I va poder aprofitar per enfortir el seu domini: en cas d'haver-se mantingut el sistema de ''[[Potestas (poder)|potestas]]'' vigent fins a [[1020]], Hug Dalmau no hauria pogut trencar amb el comte de Cerdanya per pactar amb el comte de Barcelona, ja que això hauria significat conculcar la noció d'autoritat pública.
 
== Les bases ideològiques del nou poder comtal ==