Ramon Berenguer I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m Plantilla |
||
Línia 156:
Tot i així, aquests homenatges no van significar pas l'extensió de l'autoritat del comte de [[Barcelona]] per igual a tota l'antiga [[Marca Hispànica]]. En primer lloc, la feudalització havia permés a molts clans aristocràtics, com ara els [[Castellbò]] i els [[vescomtat de Cabrera|Cabrera]] a [[comtat d'Urgell|Urgell]] o la casa [[vescomtat de Cerdanya|vescomtal de Cerdanya]], actuar al marge dels poders comtals, per la qual cosa, el vassallatge del comte envers Ramon Berenguer I no vinculava pas aquelles zones del comtat on el poder efectiu havia passat als barons; per altra banda, quan, per exemple, [[Ponç I d'Empúries]] va jurar fidelitat a Ramon Berenguer I, això no va implicar pas establir el [[comtat d'Empúries]] com a bé concedit en feu per Ramon Berenguer I a Ponç I; la fidelitat jurada només concernia el comte d'Empúries en les seves aliances exteriors, de no ser mai enemic de Ramon Berenguer I. En conseqüència, al [[comtat d'Empúries]] el representant de l'autoritat màxima, en la mesura que els clans aristocràtics locals no s'haguessin constituït en poder propi, era el comte Ponç I, l'acord del qual amb Ramon Berenguer I era de tipus personal i no tenia per què afectar els seus possibles successors; per això, ací el principat feudal bastit per Ramon Berenguer I a partir de [[1060]], cal considerar-lo barceloní i no pas català.
Durant la segona meitat del
== Les bases ideològiques del nou poder comtal ==
|