Diferència entre revisions de la pàgina «Pau i Treva de Déu»

m
Plantilla
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m (Plantilla)
[[Fitxer:PauITrevaConstCAT.png|miniatura|Capítol de les [[Usatges de Barcelona|Constitucions de Catalunya]], dedicat a la Pau i Treva]]
La '''Pau i Treva de Déu''' fou un moviment social impulsat al [[{{segle |XI]]|s}} com a resposta de l'[[clergat|Església]] i dels [[Pagès|pagesos]] a les violències perpetrades pels nobles feudals. Es poden considerar l'origen de les [[Corts Catalanes]].
 
== La revolució feudal ==
Durant els segles [[segle VIII|VIII]], [[segle IX|IX]] i [[segle X|X]], als [[comtats catalans]], igual que en altres llocs d'Europa, s'havia viscut en un sistema social caracteritzat per la llibertat dels pagesos, propietaris de la terra que conreaven i per la submissió de les autoritats –comtes, vescomtes i veguers– a la llei, continguda en un codi escrit com ho era el ''[[Liber Iudiciorum]]'', una compilació del dret romà vigent a [[Hispània]] duta a terme al {{segle|VII|s}} per ordre del rei [[visigots|visigot]] [[Recesvint]]. Fins al [[{{segle |XI]]|s}}, el ''Liber Iudiciorum'' va estar en vigor als comtats catalans, a [[Provença]], al [[Llenguadoc]] i al [[Regne d'Astúries]] i [[Regne de Lleó|Lleó]].
Als comtats catalans, és a dir, a l'antiga [[Marca Hispànica]], entre els anys [[1020]] i [[1060]] es va patir la [[revolució feudal]]: un període de lluites en què, enmig d'una violència sense fre, els nobles es rebel·laren contra els comtes per tal de prendre la terra als pagesos i sotmetre'ls a servitud. Aquest fenomen de la revolució feudal també va donar-se en altres llocs de l'antic [[Imperi carolingi]]: [[Normandia]], el [[Laci]], [[Llombardia]], [[Provença]], el [[Llenguadoc]] i, fora de l'àmbit franc, al regne d'Astúries i Lleó.
 
 
== Resultats ==
Al [[Pallars]], les assemblees de Pau i Treva fracassaren del tot; els homes d'[[Artau I de Pallars Sobirà|Artau I]], [[comte de Pallars Sobirà]] atacaven principalment les sagreres i durant els dies de treva; per reeixir, el moviment pacifista necessitava la implicació del poder comtal. Per això, si a la primera assemblea de Toluges, el [[1027]], el comte hi fou una figura absent, el [[1041]], el segon sínode celebrat en aquest poble rossellonès es féu sota presidència del comte Gausfred II; aquesta tendència s'aferma, en especial a [[Barcelona]], durant la segona meitat del [[{{segle |XI]]|s}}, on el comte [[Ramon Berenguer I]] i la seva muller [[Almodis de la Marca|Almodis]] no sols ratificaren decisions de Pau i Treva, sinó que també convocaren concilis de pau com ara el de Barcelona el [[1064]] o el de [[Girona]] el [[1068]], les disposicions dels quals foren incorporades als [[Usatges de Barcelona]], un nou codi legal que substituïa el vell ''Liber Iudiciorum'', esdevingut obsolet arran de la feudalització; la Pau de Déu, per poder triomfar, va haver d'esdevenir Pau del Comte, i l'Església, en previsió d'aquest fet, sempre va mirar d'atraure's els comtes, i així, els seus anatemes o excomunions no anaven mai dirigits contra un comte ni contra la seva família, sinó només contra els clans senyorials.
 
== Significat social ==
576.194

modificacions