Insectes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 22595764 de 88.6.2.201 (Discussió)
Etiqueta: Desfés
m Enllaços
Línia 216:
* '''Plagues dels grans emmagatzemats'''. Les femelles de moltes espècies d'insectes (com per exemple els [[corc]]s) perforen els [[cariòpside|grans]] dels [[cereals]] ([[blat]], [[blat de moro]], [[arròs]], [[ordi]], etc.) i [[lleguminoses]] ([[cigrons]], [[llenties]], per exemple) per a dipositar-hi els seus ous. Després d'un període d'incubació d'alguns dies, neixen les larves que immediatament comencen a alimentar-se de l'[[endosperma]] i de l'[[embrió]] de les [[llavors]], causant moltes pèrdues econòmiques.<ref name="Velazquez">[http://www.fao.org/docrep/X5030S/x5030S01.htm#Generalidades%20de%20los%20insectos Velasquez,C. A. & Dell'Orto Trivelli, H. 1983. Distribución e importancia de los insectos que dañan granos y productos almacenados en Chile. FAO, último acceso, 14-12-07. ]</ref>
* '''Insectes que transmeten malalties'''. Moltes espècies d'insectes [[hematòfag]]s (és a dir, que s'alimenten de [[sang]]) són [[vector biològic|vectors]] de [[malaltia infecciosa|malalties infeccioses]] greus per a l'ésser humà, com el [[paludisme]] (transmesa pels mosquits del gènere ''[[Anopheles]]''), la [[malaltia de Chagas]] (transmesa per la [[vinxuca]]), la [[malaltia de la son]] (o [[tripanosomosi africana]]) (el seu vector és la [[mosca tse-tse]]), la [[febre groga]] i el [[dengue]] (el mosquit ''[[Stegomyia aegypti]]''), [[tifus]] (transmès pels [[phthiraptera|polls]] i [[puces]]), [[pesta bubònica]] (puces de les [[rates]]), [[leishmaniosi]] (mosquits ''[[Phlebotomus]]''), [[filariosi]] i [[elefantiasi]] (mosquits ''[[Anopheles]]'', ''[[Culex]]'', ''[[Stegomyia]]'', ''[[Mansonia]]''), etc.<ref>May R. Berenbaum. Bugs in the System. Insects and Their Impact on Human Affairs. (1995) Addison-Wesley Publishing Company, New York. {{ISBN|0-201-40824-4}}</ref>
* '''Plagues per a l'agricultura'''. Des dels orígens de l'[[agricultura]] els insectes han produït greus perjudicis als cultius. Existeixen aproximadament 5.000 espècies d'insectes (com les larves de moltes espècies de [[lepidòpterlepidòpters]]s o els adults dels [[ortòpter]]s) que s'alimenten tant de les fulles, com de les [[tija|tiges]], [[Arrel (botànica)|arrels]], [[flors]] i [[fruit]]s de les espècies conreades. Els danys que ocasionen poden ser indirectes (disminució de la superfície [[fotosíntesi|fotosintètica]], reducció de la capacitat d'extracció d'aigua i nutrients del [[sòl]]), com directes (pèrdua de flors que han de donar fruits o els mateixos fruits). A més, moltes espècies (com els [[àfid]]s) s'alimenten de l'[[Arrel (botànica)|saba]] de les plantes (un perjudici directe, ja que extreuen els nutrients que haurien de dirigir-se a les fulles i fruits) i també transmeten una gran quantitat de malalties, particularment [[virosi]]s que tendeixen a deprimir encara més el rendiment potencial dels [[conreu]]s. Algunes de les plagues més devastadores han estat la [[fil·loxera]] ([[vinya]]) i l'[[escarabat de la patata]], sense oblidar les plagues de [[acrididae|llagostes]] que periòdicament assolen molts països [[Àfrica|africans]].<ref name="Newman" >Newman, L.H. 1971. El mundo de los insectos. Biblioteca Básica Salvat, Salvat Editores, España.</ref>
* '''Plagues de la fusta i els boscos'''. La producció i recol·lecció de [[fusta]] és una collita a llarg termini i, a causa dels anys que aquesta "collita" triga a madurar, es troba exposada durant molt temps a nombrosos perills, dels quals el més seriós és l'atac dels insectes. Durant el seu creixement els arbres són atacats per dos grans grups d'insectes: els que ataquen les fulles i els que perforen l'escorça o la fusta. Els primers solen ser larves de lepidòpters i himenòpters. El segon grup està constituït per insectes perforadors, en la seva majoria larves de coleòpters, com els [[buprèstids]], [[anòbids]], [[bostríquids]], [[cerambícids]] i [[escolítids]]. Molt nocius són també els [[tèrmits]].<ref name="Newman" >Newman, L.H. 1971. El mundo de los insectos. Biblioteca Básica Salvat, Salvat Editores, España.</ref>
* '''[[Entomofàgia|Insectes com a aliment]]'''. En occident la idea de menjar insectes causa repugnància, si bé la degustació d'altres artròpodes, com la [[llagosta (crustaci)|llagosta de mar]], es considera un festí. No obstant això, en altres regions del globus els insectes serveixen com aliment per a alguns grups humans (costum denominat [[entomofàgia]]) i per a alguns animals domèstics ([[peixos]], per exemple). Aquestes regions del món inclouen [[Àfrica]], [[Àsia]], [[Austràlia]] i [[Amèrica Llatina]].<ref name="comida">Gullan, P. J. & Cranston, P. S. 1994. ''Insects. An Outline of Entomology''. Kluwer Academic Publishers, Boston. {{ISBN|0-412-49360-8}}</ref> Alguns [[isòpters]] són ingerits a [[Angola]], certes espècies d'erugues al [[Camerun]] i, al [[Congo (regió)|Congo]] certes espècies d'insectes són molt apreciades pel seu alt contingut en [[proteïnes]], [[greix]]os, [[niacina]] i [[riboflavina]].<ref>[http://www.food-insects.com/book7_31/Chapter%2019%20C%20and%20E%20Africa%20Angola,%20etc.htm The Human Use of Insects as a Food Resource: A Bibliographic Account in Progress]</ref> A [[Corea del Sud]] hi ha un hospital on serveixen un púding fet a partir d'insectes comestibles.<ref name="K">{{ref-notícia|cognom=Song|nom=Michael|títol=Insect Pudding Snacks maig Be What the Doctor Ordered|publicació=Koogle.tv|url= http://www.koogle.tv/flatpages/about-us| consulta=11 març 2016|data=7 març 2016}}</ref>
Línia 246:
| [[Himenòpter]]s || 100 000 || 103 000 || 110 000 || 125 000
|---- bgcolor=#EEEEEE
| [[LepidòpterLepidòpters]]s || 120 000 || 112 000 || 110 000 || 120 000
|}