Salmonel·losi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «{{Infotaula malaltia|nom= Salmonel·losi |CIM10= {{CIM10|A|02|0|a|00}} |CIM9= {{CIM9|003.0}} | }} {{commonscat}} <references/> {{Esborrany de medicina}} {{ORDENA:Salm...».
Etiquetes: Substitució editor visual
m Revertides les edicions de XXputbillXx. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{Infotaula malaltia|nom= Salmonel·losi |CIM10= {{CIM10|A|02|0|a|00}} |CIM9= {{CIM9|003.0}} |
}}
La '''salmonel·losi''' humana és una [[malaltia infecciosa|malaltia infectocontagiosa]] produïda per [[enterobacteria|enterobactèries]] del gènere ''[[Salmonel·la]]''. Comprèn un conjunt de quadres clínics la principal manifestació dels quals és la [[gastroenteritis|gastroenteritis aguda]], una de les intoxicacions alimentàries més comunes causades per aigua i aliments contaminats, especialment [[carn|carns]].<ref>RIBEIRO, Vinicius B., ANDRIGHETO, Cristiano, BERSOT, Luciano S. et al. Serological and genetic diversity amongst Salmonella strains isolated in a salami processing line. ''Braz. J. Microbiol.'' [online]. 2007, vol. ''38'', no. 1 [cited 2007-11-10], p. 178-182. Disponible a: [http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1517-83822007000100036&lng=en&nrm=iso]. ISSN 1517-8382.</ref> Tant salmonel·losi com el terme ''[[Salmonel·la]]'' són una [[llatí|llatinització]] del nom de [[Daniel Elmer Salmon]] (1850-1914), un [[veterinària|veterinari]] estatunidenc.
 
== Descripció ==
La salmonel·losi és una malaltia de transmissió alimentària, especialment per aliments d'origen animal; poden aparèixer en brots en [[escola|escoles]], [[guarderia|guarderies]], [[Restaurant|restaurants]] i [[Residència d'ancians|residències d'ancians]]. El període d'incubació és en general entre dotze e trenta-sis hores, de vegades fins a sis i quaranta-vuit hores. La salmonel·la habita normalment a la superfície dels ous, la pell de tomàquets i d'aquells fruits i verdures que tenen contacte amb la terra.
 
La mida del [[inoculació |inòcul]] de ''salmonel·la'' requerit per causar malaltia simptomàtica en adults sans no està ben establert. En general, es necessita una inoculació relativament gran, entre <math> 10^5 </math>i <math> 10^6 </math> organismes.<ref name="romerocaballero2">{{ref-llibre|url=http://books.google.com.ar/books?id=nPPrqtLGwe8C&lpg=PA120&pg=PA120|títol=Síndrome diarreico infeccioso|autor=Raúl Romero Caballero|autor2=Ismael Francisco Herrera Benavente|editorial=Ed. Médica Panamericana|any=2002|isbn=9789687157993|pàgines=120 ss.}}</ref> En un humà voluntari, tot just vint organismes van ser suficients per produir la malaltia. En un altre estudi amb dotze voluntaris que van ingerir entre disset i <math> 10^{11} </math>organismes, en més de la meitat dels casos, van ser suficients menys de mil organismes.<ref name="gorbach">{{ref-llibre|url=http://books.google.com.ar/books?id=91altE1evAsC&lpg=PA502&hl=es&pg=PA623|pàgines=623ss.|títol=Infectious diseases|autor=Sherwood L. Gorbach|autor2=John G. Bartlett|autor3=Neil R. Blacklow|edició=3ª|editorial=Lippincott Williams & Wilkins|any=2004|isbn=9780781733717|llengua=anglès}}</ref>
 
En ser aquests bacteris molt poc resistents als mitjans àcids, no sobreviuen a l'estómac. No obstant això, un [[pH]] estomacal artificialment elevat, poc àcid, redueix enormement el nombre d'organismes necessari per a provocar símptomes. Els microorganismes que arriben fins a l'intestí es topen amb altres dos defenses: la rapidesa del trànsit intestinal i la flora bacteriana normal. Els que aconsegueixen vèncer aquestes defenses, s'adhereixen a la mucoses i produeixen ja sigui un patró secretor ([[diarrea]] aguda aquosa), o bé un invasor (malaltia clínica coneguda com [[febre entèrica]], [[febre tifoide]] o [[febre paratifoide]]).<ref name="romerocaballero2" /> <ref name="gorbach" />
 
La [[febre tifoide]] és una altra de les malalties que poden ocasionar els bacteris del gènere ''Salmonel·la ''. Habitualment aquesta malaltia la provoquen soques de ''Salmonel·la enterica'' susp. ''Enterica'' serotip ''typhi'' ( ''Salmonel·la'' ''typhi ''). L'únic [[reservori natural |reservori]] de ''Salmonel·la'' ''typhi'' és l'home, de manera que es transmet de persona a persona.<ref>BRAVO PÉREZ, Rigoberto, PUGA TORRES, Mario Santiago, BARREIRO VIERA, Dionys et al. Presentación de un caso atípico de fiebre tifoidea. Rev Cub Med Mil. [online]. ene.-mar. 2002, vol.31, no.1 [citado 31 octubre de 2007], p.54-57. Disponible en la World Wide Web: [http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0138-65572002000100009&lng=es&nrm=iso]. {{ISSN|0138-6557}}</ref>
 
La [[febre paratifoide]] té certes similituds amb la [[Febre tifoide|febre tifoid]]<nowiki/>e; però té un curs més benigne. Aquesta malaltia la solen produir els serotips Paratyphi A, Paratyphi B i Paratyphi C. Les infeccions per ''S.'' Paratyphi A són comuns en [[Àfrica]]; la paratifoide B, més freqüent en [[Europa]], es presenta com una [[gastroenteritis]] severa, i la paratifoide C és una infecció rara, generalment vista al [[Extrem Orient]] que es presenta com una [[septicèmia]].
 
== Patogènia ==
La salmonel·losi té un període d'incubació d'entre cinc hores i cinc dies, [[diarrea]] i [[dolor abdominal]]. A través de la [[femta]] (excrement) del malalt s'elimina gran quantitat de bacteris, i es presenta [[febre entèrica]] amb un període d'incubació de 7-28 dies, causant de mal de cap, febre, [[dolor abdominal]] i [[diarrea]], erupció maculo-papulosa en pit i esquena. Els malalts presenten un període de convalescència entre una i vuit setmanes fins que les persones guarides eliminen la Salmonel·la. També pot ocasionar febres entèriques o infecció intestinal per intoxicació amb alguns aliments. Es reprodueixen per [[bipartició]].
 
== Profilaxi ==
La prevenció de Salmonel·la com a contaminant d'aliments implica endreçar eficaçment les superfícies de contacte amb els aliments. L'[[alcohol]] ha estat efectiu com a agent desinfectant tòpic en contra seva, així com l'[[hipoclorit de sodi]]. El menjar que contingui ous crus ha de ser cuinada adequadament abans de consumir-la.
 
Qualsevol aliment cuinat de manera imperfecta o no cuinat, especialment són un bon vehicle de transmissió: la llet, la carn d'aus o els ous (aquests surten pel mateix conducte de la [[femta]]) i atès que la salmonel·la és un [[Firmicuts|enobacteri]], que contamina l'ou, és important tenir pràctiques d'higiene en la seva manipulació,
 
El seu temps de supervivència en aliments a temperatura ambient és de diversos dies arribant fins i tot als límits següents:<ref>{{ref-web|url=https://www.ecured.cu/Salmonella|títol=Salmonella. DATOS GENERALES}}</ref>
 
*[[mantega]]: fins a 10 setmanes
*[[llet]]: fins a 6 mesos
*[[xocolata]]: diversos mesos
 
Hi ha mètodes destinats a evitar la proliferació d'aquest gènere en els aliments; per exemple, destruir el bacteri en els aliments mitjançant cocció, evitar la contaminació creuada durant la manipulació, i emmagatzemar els aliments a baixa o alta temperatura per evitar que aquella proliferi.
 
==Vegeu també==
* [[Salmonel·la]]
 
== Referències ==
{{commonscat}}
<references/>