Hermetisme (literatura): diferència entre les revisions

Els hermètics tenen com ideal la "[[poesia pura]]", composició essencial sense voluntat didàctica. El seu tema central és el sentiment de desesperació i [[solitud]] que ha d'experimentar l'home modern, aquell qui ha perdut els valors antics i els mites de la societat [[romanticisme|romàntica]] i [[positivisme|positivisita]], i que ja no disposa de cap certesa a la qual aferrar-se. L'home modern viu en un món incomprensible, maltractat per les guerres i esclavitzat per les dictadures. Per això el poeta té una visió desproveïda d'optimisme i falses il·lusions, i rebutja la paraula com a [[acte comunicatiu]] per tal de reduir-la un ús exclusivament [[evocació|evocatiu]]. Així doncs, la poesia hermètica és una poesia introspectiva, de reflexió interior expressada per un to filosòfic, i que fa servir un llenguatge refinat i suggeridor, que desplaça el contacte directe amb l'experiència i prefereix un joc al·lusiu.

 

 

:''Ognuno sta solo sul cuor della terra''