'''Arcadi De Balaguer i Costa''' conegut com a '''Arcadi De Balaguer''' o '''Arcadi Balaguer''' ([[CastelldefelsBarcelona]]?, [[8 de març]] de [[1886]]<ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-599F-3V?i=50&cc=2015324|títol=Naixements.1886.Registre núm.1299.Jutjat "San Pedro".|consulta=12 de gener de 2020|llengua=|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona|data=8 de març de 1886}}</ref> – [[Sant Andreu de Llavaneres]], [[1973]]) fou un industrial i dirigent esportiu vinculat al [[futbol]] i la [[caça]].<ref>[https://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-1626.xml Arcadi Balaguer Costa]. {{ref-llibre|cognom=Santacana i Torres|nom=Carles (dir.)|títol=Enciclopèdia de l'Esport Català|lloc=Barcelona| editorial=Enciclopèdia Catalana|any=2012-2014|isbn=9788441221062}}</ref> Fou president del [[Futbol Club Barcelona]] entre 1925 i 1929.
== Biografia ==
Era fill d'Arcadide DeMelcior Balaguer i Bruguera i Concepció Costa i Vila naturals de Barcelona, que va ser una de les majors propietàries de [[Castelldefels]] a finals del [[segle XIX]], i la persona que va cedir els terrenys per a la construcció del seu actual cementiri i l'església de Santa Maria el 1909, finançada pel banquer català Manuel Girona i Agrafel. Arcadi Balaguer i Costa probablement va néixer a Castelldefels o va viure-hi molts anys.<ref>J. Navarro i A. López Borgoñoz, [http://www.castelldefels.org/fitxers/mitjans/castell%20SETEMBRE.pdf ''Butlletí Municipal El Castell''], pàg. 2</ref>
Industrial aristòcrata –era baró d'Ovilvar–Ovilvar –, monàrquic i amic personal de [[Primo de Rivera]] i del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], va ocupar la presidència del [[Futbol Club Barcelona]] des del [[17 de desembre]] de [[1925]] fins al [[23 de març]] de [[1929]], càrrec al qual va accedir per la seva amistat personal amb [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja]] i amb el rei [[Alfons XIII d'Espanya]]. Durant el seu mandat, el club va superar una greu crisi interna, després de la dimissió forçada de [[Joan-Max Gamper Haessig]] (que es va suïcidar a Suïssa un any després). Accedí a la presidència del [[Futbol Club Barcelona]], des del [[17 de desembre]] de [[1925]] fins al [[23 de març]] de [[1929]], pocs dies abans que acabés el tancament governatiu arran dels fets de les Corts del 14 de juny de 1925 –en què el públic xiulà l'himne espanyol–. Les seves gestions serviren per rebaixar la sanció al club. La reaparició del [[Futbol Club Barcelona|Barça]] es produí el dia de Nadal del 1925.
Protagonitzà bona part de la denominada Edat d'Or del club. Durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya (1926, 1927, 1928), dos d'Espanya (1926 i 1928) i la primera edició de la lliga espanyola (1929).<ref>fcbarcelona.cat, ''[https://www.fcbarcelona.cat/ca/fitxa/645413/arcadi-balaguer-1925-1929 Arcadi Balaguer i Costa]''</ref> Va ser nomenat Baró d'Ovilvar el 27 de gener de 1930, títol que ara porta la seva néta Angeles De Balaguer Sánchez-Arjona des del 3 de juliol de 2001, a la mort del seu pare José María De Balaguer de Pallejà (refusat pel seu nét Jorge De Balaguer i De Nadal).<ref>{{es}} BOE ''[http://www.boe.es/boe/dias/2001/07/31/pdfs/A28181-28182.pdf 31 de juliol de 2001]''</ref> En el món de la caça fou el primer president de la Tercera Federació Regional de Caça, antecedent de la [[Federació Catalana de Caça]], creada a finals de l'any 1940 que englobava les quatre províncies catalanes. Ocupà el càrrec fins al 1953. També fou president del [[Reial Club de Polo]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Gallén Utset|nom=Carles|títol=Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents|lloc=[Barcelona]| editorial=Unió de Federacions Esportives de Catalunya|any=2013}}</ref>
