Joan Baptista Xuriguera i Parramona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
== Biografia ==
Era germà del també escriptor [[Ramon Xuriguera i Parramona]]. Després de viure a Balaguer quatre anys, la seva família s'establí a Lleida el 1913, on estudià al ''Liceu Modern'', una institució pedagògica progressista fundada per Frederic Godàs, de qui quaranta anys més tard en publicaria la biografia. Als 20 anys, fundà l'''Agrupació Cultural Lleidatana'', al mateix any que es feia càrrec de la direcció de la revista ''[[Lleida (revista)|Lleida]]'', substituint-hi el seu germà Ramon. Milità a [[Esquerra Republicana de Catalunya]] i al [[Bloc Obrer i Camperol]]; entrà a
Demanà el reingrés a l'ajuntament de Barcelona, on havia treballat el 1938. Fou endebades, i hagué de dedicar-se novament a l'ensenyament (va ser gerent de l'"Academia Künhel" a Mollerussa i, posteriorment a Barcelona entre 1953 i 1961) i a fer traduccions per encàrrec. Alhora, s'editava les seves obres en una editorial pròpia, ''Edicions Ilerda'', i col·laborava activament amb el ''Centre Cultural Lleidatà'' de Barcelona; d'aquesta darrera entitat n'edità el butlletí mensual des del 1969 a finals del 1981. Guanyà la ''[[Flor Natural]]'' en els [[Jocs Florals de la Llengua Catalana]] de [[Buenos Aires]] el 1960, i el ''Premi [[Ignasi Iglésias]]'' de teatre en els Jocs de [[Caracas]] del 1966 amb l'obra ''La reina Margarida de Montferrat''.
L'any 1977, ja restablerta la democràcia, es reincorporà a l'ajuntament de Barcelona, en el Museu d'Història de la Ciutat, fins a jubilar-s'hi el 1987. Mort aquell mateix any,
Ultra la gran quantitat de llibres que s'esmenten a [[#Obres|continuació]], entre 1926 i 1939 publicà col·laboracions en diverses publicacions periòdiques: ''Lleida'' (1921-1930), ''[[L'Ideal]]'', ''[[Vida Lleidatana]]'', ''El país'', ''La jornada'', ''Front'' (d'on fou secretari de redacció), ''[[L'Hora]]'' i ''Combat''. Acabada la [[Guerra civil espanyola|guerra]], escrigué en les revistes de l'exili ''Per Catalunya'' ([[Niça]], 1945), ''[[Quaderns de l'exili]]'' i ''[[Xaloc (revista)|Xaloc]]''. També va fer traduccions al castellà o al català d'autors clàssics com [[Corneli Nepos]] (''Vidas de varones ilustres'', 1963), [[Plaute]] (''Comedias'', 1965), [[Xenofont]] (''Historia griega'', 1965), [[Aristòfanes]] (''Comedias completas'', 1957) i [[Charles-Augustin Sainte-Beuve|Saint-Beuve]] (''Retratos literarios'', 1955), així com d'obres de caràcter religiós o espiritual ([[Dietrich Bonhoeffer]] ''Vida en comunitat'', [[Ernesto Cardenal]] ''La vida en l'amor'', [[Yves Congar]] ''La crisi dins l'Església i monsenyor Lefebvre'', [[Roger Garaudy]] ''Militància marxista i existència cristiana'', [[Anthony de Mello]] ''El cant de l'ocell'', Daniel Planque ''La castedat conjugal'') i de literatura en general ([[Bernat Metge]] ''El sueño'', [[Fénelon]] ''Aventuras de Aristonoo'', [[Morris West]] ''Filla del silenci'' i ''El caso Orgagna'').
| |||