La '''conductivitat tèrmica''' és la mesura de la facilitat amb la que la [[calor]] passa a través d'un [[material]]. Tècnicament, és la quantitat de calor que passa per unitat de [[temps]] a través d'una secció de material d'una unitat d'[[àrea]], sotmesa a un [[gradient]] de [[temperatura]] entre les dues cares.
La conductància (G) és una magnitud inversa de la resistència elèctrica. En química s’aplica a una porció de la dissolució d’electròlit. La unitat de la conductància és
l’Ohm-1 = -1 = S, s’anomena siemens i es simbolitza per “S”.
Conductivitat: és la mesura de la capacitat de la dissolució per conduir el corrent elèctric. Depèn de la concentració total d’ions i la naturalesa d’aquests.
Conductivitat específica ( ): és el paràmetre que habitualment s’utilitza per qualificar la conductivitat d’una dissolució i és defineix com:
= L / S (cm-1)
L = distancia de les dues plaques
S = superfície de la placa
és una magnitud que depèn de les dimensions de les plaques d’una determinada cèl•lula de mesura, així com la seva disposició geomètrica.
El conductímetre mesura la conductància i la transforma en conductivitat especifica:
Una conductivitat elevada implica una salinitat elevada, aquesta salinitat pot ser deguda a : efluents, aigües industrials, de mines, d’escorrentia, etc. Aquestes aigües amb alta salinitat no són aptes pel regadiu ni pel la vida aquàtica i menys pel consum humà . Els paràmetres associats a la salinitat són els sòlids dissolts, la duresa, concentració de clorurs, sulfats, etc.
==Unitats==
|