Diferència entre revisions de la pàgina «Ludwig van Beethoven»

m
cap resum d'edició
m
[[Fitxer:Beethoven Heiligenstaedter Testament.jpg|miniatura|Fragment manuscrit del ''testament de Heiligenstadt'']]
[[Fitxer:Andrei Razumovski.jpg|miniatura|esquerra|El comte Razumovski]]
L'estiu de [[1802]], Beethoven es va instal·lar en una localitat propera a Viena, anomenada ''[[Heiligenstadt]]''. Allà, en una atmosfera de pau, es va produir una profunda transformació en l'ànim del músic, sostinguda per intensos períodes de meditació. Va contemplar el discurs de la vida, va fer balanç del realitzat, va entreveure els anys venidors i va pressentir la possibilitat de la mort. El fruit d'aquestes reflexions va ser l'anomenat ''[[testament de Heiligenstadt]]'', en què expressa la seva desesperació i disgust davant de la injustícia que un músic pogués tornar-se sord, una cosa que no podia concebre ni suportar. Fins i tot va arribar a plantejar-se el suïcidi, però la música i la seva forta convicció que podia fer una gran aportació al gènere van fer que continués endavant. En l'esmentat testament, va escriure que sabia que encara tenia molta música per descobrir, explorar i concretar. Resulta significatiu que, després del testament de Heiligenstadt, la primera obra de l'any [[1803]] fos l'[[simfonia núm. 3 (Beethoven)|''Heroica'']].
[[Fitxer:TheateranDerWienJakobAlt.jpg|miniatura|El [[Theater an der Wien]] tal com el va trobar Beethoven]]
En aquell mateix any, l'empresari i llibretista Emmanuel Schikaneder va contractar Beethoven com un dels compositors fixos del seu nou teatre, l'[[An der Wien]]. La posterior adquisició de l'esmentat teatre pel baró Van Braun va posar fi a les relacions de Beethoven amb el gènere líric, que, malgrat la seva brevetat, havien generat una obra mestra: ''[[Fidelio]]'', l'única òpera del mestre.
8.719

modificacions