Diferència entre revisions de la pàgina «Trieste»

6 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
(Robot normalitza infotaula de geografia política)
| festa_major = [[3 de novembre]]
}}
'''Trieste''' (forma oficial italiana; en [[vènet]], ''Trieste'' i,; localment, ''Tarieste''; en alemany, antigament oficial, ''Triest;'' eslovè, ''Trst''; furlà, ''Triest'') és una ciutat situada en elal nord d'[[Itàlia]], als marges delde la [[Mar Adriàtic|mar Adriàtica]] i gairebé a la frontera amb [[Eslovènia]]. Té 204.935 habitants i gaudeix d'un clima suau i assolellat. És la capital de la [[província de Trieste]], ena la regió amb estatut especial del [[Friül-Venècia Júlia]]. Limita amb els municipis de [[Duino-Aurisina]] (''Devin Nabrežina''), [[Hrpelje Kozina]], [[Monrupino]] (''Repentabor''), [[Muggia]], [[San Dorligo della Valle]] (''Dolina''), [[Sežana]]Sezana i [[Sgonico]] (''Zgonik'').
 
== Història ==
OriginalmentOriginàriament va ser un assentament [[Il·líria|il·liri]] fins als segles IX i X, queen què entraren en contacte amb els [[vènets]], els quals li donaren el nom de Tergeste (''terg'' significa 'mercat' i ''-este'' és típic dels topònims vènets). Després, la ciutat va ser capturada pels [[Carnscarns]], poc abans de la conquesta per part de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] al 177 aC durant la [[Guerra d'Ístria]]. Entre el 52 i el 46 aC li fou donat l'estatus de [[colònia romana]] per [[Juli Cèsar]], quique menciona Tergeste alsal seusseu [[De bello gallico|Commentarii de''De Bello Gallico'']] (51 aC).
 
Ha mantingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de l'[[Àustria|l'Àustria]] dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] des del [[1382]] fins a la caiguda de l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] després de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] ([[tractat de Saint-Germain-en-Laye]], [[1919]]), del qual era el seu principal port marítim.
 
Durant l'existència de les [[Províncies Il·líriques|províncies il·líriques]] ([[1809]]–[[1815]]), Trieste va ser la capital del departament francès de Trieste i després de la Intendència d'Ìstria[[Ístria]].
 
El 1920, després de la Primera Guerra Mundialmundial, va integrar-se al Regne d'Itàlia.
 
El 1945, va ser atacada per partisans iugoslaus.
 
==Composició etnolingüística==
La llengua autòctona hien fou històricament el [[furlà]]. A causa de l'ús del [[vènet]] com a llengua franca dels ports de l'Adriàtic, a cavall dels segles XVIII i XIX l'anticantiga dialectevariant [[furlà|furlana]] de la ciutat, el [[tergestí]], fou progressivament substituït pel nou dialecte [[vènet]] que encara es parla a la ciutat, el [[triestí]].
 
Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població que, a títol oficial, és majoritàriament italiana, així com de la minoria eslovena (5%), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos. Emperò, caldria escatir quin percentatge dels que es declaren italòfons són pròpiament bilingües en vènet i italià, atès que l'Estatestat italià no reconeix lael lingüicitatvènet delcom vèneta llengua independent, considerati el considera oficialment un dialecte de la llengua italiana.
 
== Geografia ==
La ciutat està situada al [[Golfgolf de Trieste]], entre la part més septentrional delde la Marmar AdriàticAdriàtica i l'altiplà del [[Carso]]. Ben a prop, al sud, es troba la [[península d'Ístria]], on fa de frontera el riu Ospo.
 
=== Clima ===
El clima de l'àrea de Trieste pertany al grup [[Clima subtropical humit|Subtropicalsubtropical humit]] (''[[Cfa]]''), segons la [[classificació climàtica de Köppen]]. Amb moltes influències d'un [[Climaclima mediterrani|clima Mediterrani]], aconsegueix que la temperatura mitjana anual estiguiestà al voltant dels 15 15°C durant el període 1971-2000 ([[Organització Meteorològica Mundial|OMM]]). Posseeix una humitat relativament baixa (65%) i malgrat que les temperatures a l'hivern són fredes, rarament neva (entre 0 i 2 dies a l'any de mitjana).
{| class="wikitable" style="font-size:90%;width:70%;border:0px;text-align:center;line-height:120%;"
|+Taula de temperatures i precipitacions de Trieste aen un observatori a 12 metres d'altitud
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Mesos<ref>{{ref-web |url=http://www.worldclimate.com/cgi-bin/data.pl?ref=N45E013+1200+0050306G2 |títol=Climate Data for 45°N 13°E |consulta=18 octubre 2015 |obra= |editor=Worldclimate.com |data= }}</ref>
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | gen
 
== <nowiki/>Trieste en la literatura ==
A aquesta ciutat, enclavada en elal punt més al nord delde la [[mar Mediterrani|mar Mediterrània]], lloc convertit el [[1719]], per voluntat de l'emperador [[Carles VI d'Àustria]], en la via adriàtica de les mercaderies alemanyes en trànsit cap a l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|imperi]], es deuen una sèrie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistència d'italians i austríacs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilòmetres de la terra més pobra.
 
El [[1912]], [[Rainer Maria Rilke|Rilke]], buscant elun lloc propici per a la seva inspiració, després de recórrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la [[Thurn und Taxis|princesa de Thurn und Taxis]], al [[Duino|castell de Duino]], a Trieste, i el 1912 va escriure a la princesa Katerina Kippenberg tot dient-li:
 
«És com si el vell castell escarpat estigués de nou en mans dels austríacs un dia i, un altre, dels italians».
En l'actualitat, [[Claudio Magris]] (nascut a Trieste) és un dels referents de la literatura italiana contemporània. Una de les seves obres més emblemàtiques, ''Microcosmos'', repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses.
 
Trieste ha estat important també en la literatura alemanya, amb autors com [[Veit Heinichen]], [[Theodor Däubler]], [[Julius Kugy]], i en l'eslovena, amb [[Alojz Rebula]] i [[Boris Pahor]].
 
== Administració ==
! Període !! Identitat !! Partit
|-
| align=center| 1992-1993 || align=center| [[Giulio Staffieri]] || align="center|" |[[Llista per Trieste]]
|-
| align=center| 1993-2001 || align=center| [[Riccardo Illy]]|| align=center| Centreesquerra
| align=center| 2001-2011 || align=center| [[Roberto Dipiazza]]|| align=center| Llista Dipiazza-[[Forza Italia]]
|-
| align=center| 2011- || align=center| [[Roberto Cosolini]]|| align="center|" |[[Partit_Democràtic_(Itàlia)|Partit Democràtic]]
|-
|}
 
== Llocs d'interès ==
* [[Teatre romà de Trieste]].
* [[Teatro Verdi|Teatre Verdi]].
* [[Castell de Miramar]].
* [[Arco di Riccardo]].
 
== Personatges il·lustres ==
| valign="top" |
=== Fills de la ciutat ===
* [[Italo Svevo]] (Aron Hector Schmitz) (1861 - 1928): escritorescriptor austrohongarès en italià.
* [[Virgilio Giotti]] (1885 - 1957), poeta.
* [[Scipio Slataper]] (1888 - 1915), escriptor.
* [[Athos Cozzi]] (1909-1989), il·lustrador.
* [[Bruno Bjelinski]] (1909-1992) compositor musical.
* [[Vladimir Bartol]], escriptor eslovè.
* [[Claudio Magris]], escriptor,.
* [[Cesare Maldini]], futbolista.
* [[Boris Pahor]], escriptor eslovè.
* [[Luca Turilli]]: músic italià.
* [[Alex Staropoli]]: músic italià.
* [[Bianca Maria Piccinino]]: periodista i presentadora italiana.
* [[Alessandro Lotta]]: músic italià.
* [[Giacomo Luigi Ciamician]]: fotoquímic italià.
* [[Rodolfo Ranni]]: actor italià, nacionalitzat argentí.
* [[Giobatta De Franceschi Treu]]: pintor italià.
| valign="top" |
 
=== Residentes cèlebres ===
* [[Dimitri Macridimas]] (1900 - 1956), compositor de música d'origen grec.
* [[James Joyce]]: escriptor irlandès. Els seus dos fills van néixer a la ciutat.
* [[Rainer Maria Rilke]]: poeta austrohongarès.
|}
== Galeria d'imatges ==
<gallery>
Fitxer:Trieste_003Trieste 003.jpg|<center>Vista del centre de la ciutat</center>.
Fitxer:View of Trieste from Colle di San Giusto.jpg|<center>Centre de la ciutat</center>.
Fitxer:Trieste01.jpg|<center>Vista des de la muntanya Grisa.
Fitxer:Stadtzentrum Triest.jpg|<center>Vista de la ciutat.
</gallery>
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Trieste|Trieste}}
* [http://www.retecivica.trieste.it ''Web'' municipal {{it}}].
* [http://www.youtube.com/watch?v=uz1v74l9g34&feature=related La Catedralcatedral de Sant Just de Trieste aen] [[YouTube]]].
* [http://sites.google.com/site/triestepratica/ Guia de Trieste - (Italiàitalià) (pdf)].
 
== Referències ==
20.650

modificacions