Revisió del 15:54, 13 gen 2020 modifica Judesba (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 111.730 edits m Revertides les edicions de Golls. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 23:32, 13 gen 2020 modifica desfés Golls (discussió \| contribucions) 2.054 edits Millora d'edició. Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 3: == Biografia == De jove assistí a un concert matinal de [[Bruno Lomas]] i [[Los Milos]] al [[Teatre Principal (València)]] que el va influir molt: «això, per a mi fon com la meua [[confirmació]]. Allò era [[rock and roll]] i m'agradava.». Entre més influències reconegudes tenia a [[Mina (cantant)]], [[Renato Carosone]], [[Bob Dylan]] i [[Jaume Sisa]].<ref>{{ref-notícia \|títol=''Pep Laguarda, el alma del rock mediterráneo'' \|publicació=El País \|url=https://elpais.com/cultura/2018/08/06/actualidad/1533548033_197369.html \|consulta=1 setembre 2018 \|data=6 agost 2018 \|autor=Carles Gámez \|llengua=castellà}}</ref> En l'etapa universitària fon cofundador de [[Germania Socialista]] amb [[Josep Vicent Marqués]] i començà a cantar en públic en tancades de nit a la [[Facultat d'Economia (UV)]]; més tard, visità sovint [[Altea]], com altres artistes coetanis com [[Remigi Palmero]], [[Juli Bustamante]] o [[Lluís Llach]].<ref>{{ref-notícia \|títol=El gran artista i Altea \|publicació=Levante-EMV \|url=https://www.levante-emv.com/cultura/2018/08/09/gran-artista-i-altea/1754376.html \|consulta=17 agost 2018 \|data=8 agost 2018 \|autor=Rafael Llorca Signes}}</ref> Línia 9: {{Cita\|La Tapineria era el meu carrer, i el grup duia aquell nom perquè en aquell carrer vivia un músic que li deien Viven, que ix en el disc. Era un gran amic, el volia molt. Ara és mort. Est em va dir: "per què no li diem Tapineria, al grup?" Perque cada volta que anàvem a assajar, déiem: "anem a Tapineria".}} A finals de la [[dècada de 1960]], Laguarda es presentà a un concurs de talents de la [[Casa de Catalunya de València]], però no guanyà; Laguarda continuà tocant en solitari, amb el duo Sargantana o, més avant, ja com a Tapineria, amb els quals actuà a [[L'Aliança del Poblenou]] i rebé l'oferiment de [[Jordi Vendrell]], director artístic del segell Ocre, per a gravar un disc: encara que ~~habien~~havien rebutjat ofertes d'altres segells més importants com [[Edigsa]], gràcies a la insistència de Vendrell el grup acceptà l'oferiment i es preparà durant més d'un any abans de la gravació.<ref>{{ref-web \|url=http://lafonoteca.net/grupos/pep-laguarda-tapineria/ \|consulta=19 agost 2018 \|títol=Pep Laguarda & Tapinería \|obra=La Fonoteca \|autor=Rafa García-Purriños \|data=27 març 2008 \|llengua=castellà}}</ref> Així, l'any 1977 gravaren les sis cançons del ''[[Brossa d'ahir]]'', publicat el mateix any, a l'estudi de [[Daevid Allen]] a [[Deià]], amb la col·laboració de [[Pau Riba]] entre més músics: reivindicat més tard per artistes com [[Animal Collective]] o [[David Byrne]], ''Brossa d'ahir'' esdevingué un disc de culte i el primer d'una pretesa trilogia del rock mediterrani junt amb ''[[Humitat relativa (àlbum)\|Humitat relativa]]'' de [[Remigi Palmero]] (1979) i ''[[Cambrers]]'' de [[Juli Bustamante]] (1981); dos anys després del ''Brossa'', Laguarda gravà un segon disc, ''[[Plexison impermeable]]'', que no seria publicat oficialment fins 2012:<ref>{{ref-web \|url=http://carlosperezdeziriza.com/pep-laguarda-la-horma-del-pop-mediterraneo-de-finales-de-los-70/ \|consulta=28 setembre 2018 \|títol=''Pep Laguarda, la horma del pop mediterráneo de finales de los 70'' \|obra=Cartelera Túria \|autor=Carlos Pérez de Ziriza \|data=10 agost 2018 \|llengua=castellà}}</ref> {{Cita\|No va ser tampoc una gran frustració. És evident que va significar un tall en la meua carrera. Va fer que tot ~~fóra~~fora molt estrany. Vaig estar actuant dotze anys amb un únic disc publicat. Tocava cançons de ''Plexison'', però no podia demostrar que el disc existira.<ref>{{ref-notícia \|títol=Adeu al músic valencià Pep Laguarda \|publicació=El Punt Avui \|url=https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/1444929-adeu-al-music-valencia-pep-laguarda.html \|consulta=27 setembre 2018 \|data=5 agost 2018 \|autor=B.S.}}</ref>\|\|}} Després de deixar d'actuar en directe, Laguarda s'encarregà d'editar el [[teletext]] de [[Canal 9]].<ref>{{ref-notícia \|títol=''Ha muerto Pep Laguarda, impulsor del rock mediterráneo'' \|publicació=Efe Eme \|url=https://www.efeeme.com/ha-muerto-pep-laguarda-impulsor-del-rock-mediterraneo/ \|consulta=18 agost 2018 \|data=4 agost 2018 \|llengua=castellà}}</ref> No obstant, seguí col·laborant amb Rifi d'Altea en diferents projectes, entre els quals la música d'un poema de Travel Heart.<ref>{{ref-web \|url=https://www.nuevatribuna.es/articulo/cultura---ocio/musica-pep-laguarda/20180821120433154980.html \|consulta=25 agost 2018 \|títol=''Reivindicación de Pep Laguarda'' \|obra=Nueva Tribuna \|autor=Rafa Llorca Signes \|data=21 agost 2018 \|llengua=castellà}}</ref> L'1 de setembre del [[1998]], Donat Putx publica una entrevista amb ell a [[La Vanguardia\|''La Vanguardia'']], on planteja un hipotètic retorn a l'activitat pública.<ref>Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. {{ISBN\|84-412-0467-5}}, plana 172. </ref> "''Plexison Impermeable"'' es publica finalment remasteritzat el novembre de [[2012]] sota el segell Discmedi. Laguarda va ser un "«artista polièdric"» que escrivia, pintava, dissenyava, feia de periodista, locutor de ràdio i musicòleg, entre altres quefers.<ref>{{ref-publicació \|títol=Mor el músic Pep Laguarda, un dels impulsors del rock en valencià en els 70 \|publicació=Diari la Veu \|data=4-08-2018 \|url=https://www.diarilaveu.com/noticia/83585/mor-el-music-pep-laguarda-un-dels-impulsors-del-rock-en-valencia-en-els-70 \|consulta=4 agost 2018}}</ref> També fon finaliste dels [[Premis Octubre]].<ref>{{ref-web \|url=https://www.efeeme.com/pep-laguarda-haciendo-amigos/ \|consulta=24 setembre 2018 \|títol=''Pep Laguarda: Haciendo amigos'' \|obra=Efe Eme \|autor=Eduardo Guillot \|data= 15 novembre 2012 \|llengua=castellà}}</ref>

Pep Laguarda: diferència entre les revisions