Muhàmmad al-Tawil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
modificació de data amb referències: ''Historia del Condado de Ribagorza'' Edita Instituto de Estudios Altoaragoneses |
Ràtzia 908. Referència ABADAL Y VINYALS, Ramón: ''Els primers comtes catalans, Volum 1. Pàgina 314 |
||
Línia 7:
El [[898]] la mort de Muhàmmad ibn Lubb ibn Qassi mentre assetjava [[Saragossa]], va donar oportunitat a Muhàmmad at-Tawil de recuperar terreny, però [[Llop ibn Muhàmmad|Lubb ibn Muhàmmad]] va tornar del sud, on estava negociant amb el rebel muladí [[Úmar ibn Hafsun]], i altre cop va derrotar at-Tawil, però aquesta vegada el va fer presoner i per ser alliberat va haver de cedir Barbastre i les terres entre Osca i Montsó i pagar 100.000 dinars d'or;<ref> Furtun Ibn Llop, fill de [[Llop ibn Muhàmmad]], va ser llavors breument valí d'Osca </ref><ref>{{es}} [http://www.webcitation.org/query?id=1256578450963235&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/TaifaHuesca.htm Taifa de Huesca]</ref> el seu fill Abd-al-Màlik i la seva filla Sayyida foren entregats com a ostatges per assegurar el lliurament dels diners. Llop es va casar després amb Sayyida i va perdonar la meitat pendent de pagament del rescat. No se l'esmenta durant uns anys segurament perquè es va dedicar a combatre els cristians en campanyes locals que no s'esmenten a les cròniques cordoveses. A la mort de [[Llop ibn Muhàmmad]], el [[906]], at-Tawil torna a aparèixer quan va ocupar Basbastre i [[Alquézar]] i la regió de la [[Barbitània]], prenent l'herència a [[Furtun ibn Llop]], fill del difunt, i va convertir-se en valí de Làrida poc després.
El [[908]]<ref>IGLESIAS COSTA, Manuel: ''Historia del Condado de Ribagorza'' Edita Instituto de Estudios Altoaragoneses. Área de Cultura de la Diputación de Huesca. Pàgina 60. {{ISBN|84-8127-121-7}}</ref><ref>IGLESIAS COSTA, Manuel: ''Roda de Isábena''. Volum 108 de Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Edita Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Estudios Pirenaicos, 1980. Original d'Universitat de Califòrnia</ref> s'apoderà a la [[Ribagorça (comarca històrica)|Ribagorça]] ([[Ràtzia de 908]], quan ja era amo de [[Lleida]],<ref>[https://books.google.es/books?id=tmM8AAAAMAAJ&q=R%C3%A0tzia+de+908&dq=R%C3%A0tzia+de+908&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjGmMvfl4PnAhUS5uAKHXdYBAcQ6AEIPTAD ABADAL Y VINYALS, Ramón: ''Els primers comtes catalans, Volum 1. Pàgina 314'']</ref>) de [[Roda d'Isàvena|Roda]] i [[Pedrui|Montpedrós]]; el castell de Roda va enviar emissaris demanant la pau o oferint tribut a at-Tawil però aquest el va rebutjar i va destruir el castell. El [[909]] emprengué una [[Ràtzia de 909|ràtzia per la frontera]], conquerint els castells i llocs d'[[Oliola]], [[Ponts (Lleida)|Ponts]] i [[Alguaire]], fent 300 presoners pels que va aconseguir rescat de 13.000 peces d'or. El [[910]] emprengué [[Ràtzia de 910|una nova ràtzia]], conquerint els castells i llocs d'[[Oliola]], [[Gualter]] i arribant a [[la Seu d'Urgell]]. El [[911]], al-Tawil va marxar al nord pel [[comtat d'Aragó]] on governava el seu cunyat [[Galí III d'Aragó]], fill d'[[Asnar II Galí]], i es va trobar amb [[Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Qassi|Abd-Allah ibn Muhàmmad]], germà de [[Llop ibn Muhàmmad]] ibn Qassi, amb el que va fer una ràtzia contra Pamplona, però després d'un èxit inicial, [[Sanç I de Pamplona]] finalment va derrotar els atacants i va refermar el paper de Pamplona com a senyor feudal del comtes aragonesos. El [[912]] va [[Ràtzia de 912|dirigir un atac]] contra el [[comtat de Barcelona]] que va derrotar els exèrcits de [[Sunyer de Barcelona]] a la vall de [[Tàrrega]], però el [[913]],<ref>{{ca}} {{ref-llibre| cognom= Coll i Alentorn | nom= Miquel | enllaçautor= Miquel Coll i Alentorn| títol = Història, Volum 3| pàgines = p.192| edició =1a ed.| editorial = Curial Edicions Catalanes | isbn = 84-7256-358-8 | data = | ref =}}</ref> Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a at-Tawil<ref>{{es}} Gran Enciclopedia Aragonesa, ''[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9214 Muhammad al-Tawil]''</ref> el [[23 d'octubre]] de [[913]].
==Vegeu també==
| |||