Umkhonto We Sizwe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''''Umkhonto we Sizwe''''' (o MK), (en català: fer de llança de la nació) era la branca militar del [[Congrés Nacional Africà]] de [[Sud-àfrica]] que actuava en col·laboració amb el [[Partit comunista de Sud-àfrica]] contra el règim d'[[apartheid]] llavors al poder en aquest país d'[[Àfrica Austral|Àfrica austral]].
 
''Umkhonto we Sizwe'', en el seu millor moment, només va comptar amb 11.000 adherits escampats principalment en camps d'entrenament a [[Angola]], a [[Zàmbia]], fins i tot a [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]] i als països del [[pacte de Varsòvia]]. La seva força d'atac a Sud-àfrica estava essencialment composta de bombes i d'armes lleugeres. Si no va aconseguir durant molts anys crear una logística suficient per tenir una [[guerrilla]] urbana en àmplia escala, es va convertir en una referència simbòlica per als que lluitaven contra l'apartheid.<ref> Stephen Ellis, veure bibliografia</ref> fins a finals dels 80, en què aconseguí establir una xarxa més àmplia, introduir armament en majors quantitats i coordinar grups de combatents per prwparar un moviment insurreccional en cas que no prosperessin les converses de pau que finalment acabaren amb l'apartheid<ref>{{Ref-web|url=https://omalley.nelsonmandela.org/omalley/index.php/site/q/03lv02424/04lv02730/05lv02918/06lv02985.htm|títol=UMKHONTO WE SIZWE (MK) Operations Report|consulta=14 de gener de 2020|llengua=anglès|editor=Nelson Mandela Centre of Memory,|data=}}</ref>.
 
== Història ==
Línia 34:
El [[1987]], Joe Slovo deixa el lloc de cap d'estat major de MK a [[Chris Hani]]. A partir de [[1988]], s'advoca per la intensificació de la lluita armada mentre que aquesta és qüestionada per [[Thabo Mbeki]], partidari del diàleg amb el govern de [[Pretòria]] considerant que les accions de sabotatge i els atemptats havien estat poc concloents per a fer evolucionar la política del govern i no havien fet més que reforçar la repressió. Tanmateix, L'ANC mantindrà la lluita armada durant tot el procés de negociacions, posició compartida tant per Nelson Mandela com per Oliver Tambo..
 
A finals dels anys 1980s mitjançant l'Operació Vulindlela (o Operació Vula): MK i l'ANC aconsegueixen establir una xarxa clandestina efectiva a Sud Àfrica mitjançant sistemes de comunicacions xifrats i la introducció de quadres destacats i armament pe preparar una insurrecció mitjançant la creació d'unitats d'autodefensa (SDU) en nombroses localitats. L'Operació Vula començà el 1986 i s'allargà paral·lelament a les converses de pau fins a 1991. L'Operació fou aprovada el 1986 per la direcció de l'ANC, dirigida per Oliver Tambo, Joe Slovo Cris Hani des de l'exili i a l'interior quadres com Ronnie Kasrils, Mac Maharaj, Siphiwe Nyanda o Archie Abrahams, Janet Love o Solly Shoke<ref>{{Ref-llibre|cognom=Simpson|nom=Thula|títol=Umkhonto we Sizwe: The ANC’s Armed Struggle|url=|edició=|llengua=anglès|data=25 de maig de 2017|llengua=anglès|data=Thula|editorial=Penguin Random House South Africa|lloc=|pàgines=|isbn=1770228411}}</ref>.
 
MK va suspendre formalment les seves accions armades l'agost [[1990]]. Si bé continuà entrenant i mantenint les seves estructures de combat, que actuaren sovint com a forces d'autopreotecció durant l'etapa d'atacs de forces com l'Inkhata Freedom Party o els supremacistes afrikaners contra les bases i simpatitzants de l'ANC, durant la trensició, fins que finalment s'integrarien a les forces armades del nou règim post-apartheid.
 
A partir de [[1994]], el primer govern sud-africà de l'era postapartheid va procedir a la unificació de totes les organitzacions para-militaires dels antics moviments de guerrilla (MK, armada d'alliberament popular de l'Azanie-APLA) sota una autoritat comuna per incorporació d'aquestes al si de la nova força nacional de defensa sud-africana (SANDF) o per la desmobilització d'aquells que no volien o eren declarats no aptes per servir en el nou exèrcit. Aquest procés va implicar 85.000 soldats i 20.000 civils de la força de defensa sud-africana (SADF), 28.000 membres civils o militars de MK, 6.000 combatents de l'APLA, 11 000 soldats dels exèrcits dels antics [[bantustan|bantustans]]. El [[1998]], 16% dels soldats de l'exèrcit nacional sud-africà havia sortit de les files de MK (prop de 12 mil persones) i 53% de l'antiga SADF.