|
'''Platees''' o '''Platea''' (llatí ''Plataea'' o ''Plataeae'', grec ''Plataia'' o ''Plataiai'') fou una antiga ciutat de [[Beòcia]] separada de [[Tebes (Grècia)|Tebes]] pel riu [[Asop de Beòcia|Asop]]. Els tebans deien que la ciutat havia estat fundada per ells, però [[Pausànies (geògraf)|Pausànias]] pensava que eren indígenes i derivaven el seu nom de Plataea filla d'Asop.
El 519 aC per no caure sota el poder de [[Tebes (Grècia)|Tebes]] es va aliar a [[Atenes]] a la que va restar aliada en endavant. Va enviar 100 homes a [[Marató (Grècia)|Marató]] i també gent de Platees van lluitar a [[Artemísion]], però no a [[Salamina]], ja que els seus vaixells estaven ocupants evacuant a la seva gent de la ciutat davant l'apropament de l'exèrcit persa. Els perses la van incendiar i destruir fins als fonaments ([[480 aC]]). El 479 aC es va lliurar al costat de la ciutat la [[batalla de Platees]].<ref name=holland>{{Ref-llibre |cognom=Holland |nom=Tom |títol=Persian Fire |url= |llengua=anglès |editorial=Abacus |data=2005 |pàgines=278 |isbn=978-0-349-11717-1}}</ref>
La victòria de Platees va suposar grans honors pels seus habitants que van rebre una quantitat de 80 talents (amb la que van reconstruir la ciutat i erigir un temple a Atenea), i foren encarregats dels honors religiosos als caiguts a la batalla celebrant cada cinc anys un festival conegut per Eleutèria consagrat al deu Zeus Eleutèrios, al que es va erigir un temple a la ciutat. [[Pausànies d'Esparta]] va proclamar la inviolabilitat de la ciutat i el seu territori.
Aquesta situació va durar fins al començament de la [[guerra del Peloponès]]. El 431 aC un grup de 300 tebans va [[Batalla de Platees (431 aC)|intentar sorprendre]] la ciutat; van entrar a la ciutat amb la complicitat del partit oligàrquic i a la nit van intentar agafar el control però els ciutadans es van recuperar de la sorpresa i van matar 180 assaltants i la resta van fugir. El [[429 aC]] un exèrcit espartà dirigit per [[Arquidam II]] va [[Setge de Platees (429 aC)|assetjar la ciutat]]; el setge, narrat per [[Tucídides]], fou memorable; els defensors eren només 400 i 80 atenencs, amb 110 dones com auxiliars; els habitants havien estat evacuats a Atenes; els assalts dels espartans i els seus aliats tebans foren rebutjats i el setge es va convertir en bloqueig; el segon any 212 assetjats van poder sortir una nit de turmenta i arribar a Atenes; la resta de la guarnició es va haver de rendir poc després ([[427 aC]]) i foren massacrats i part de la ciutat fou arrasada pels tebans aliats d'Esparta que amb els materials van construir un temple a [[Hera]].
Els habitants de Platees escapats a Atenes van rebre la ciutadania atenenca amb certes limitacions. El [[420 aC]] Atenes va entregar [[Sició]] als habitants de Platees però al final de la guerra van haver d'evacuar aquesta ciutat i foren rebuts altre cop a Atenes on encara vivien al temps de la [[pau d'Antàlcides]] ([[387 aC]]) que va restablir la independència de Platees.
El [[372 aC]] la ciutat, que havia estat reconstruïda i s'havia recuperat, fou ocupada per sorpresa per [[Tebes (Grècia)|Tebes]] i destruïda i els habitants es van haver de refugiar altre cop a Atenes
Van viure a Atenes fins a la batalla de [[Queronea]] ([[338 aC]]) en què van recuperar la ciutat i territori de mans de [[Filip II de Macedònia]]. Poc després fou visitat per Dicaearchus, que la va considerar una colònia d'Atenes. Pausànies esmenta tres temples, un dedicat a Hera, un a Atenea Aèria i un tercer a Demetri Eleusí.
Fou una ciutat de segon ordre que no va tenir cap incidència a la vida política i va seguir la sort de la resta de [[Beòcia]]. Les seves muralles foren restaurades per [[Justinià I]].
| 