Alemany: diferència entre les revisions

Fins ben entrat el segle XX, en tot l'àmbit alemany i [[neerlandès]] s'ha parlat una munió de [[dialecte]]s germànics relacionats entre ells, formant el que s'anomena un [[continu lingüístic]]. Aquest continu es divideix en dues grans àrees dialectals: el [[baix alemany]], al nord, i l'alt alemany, al sud, separades per l'anomenada [[línia de Benrath]], que marca el límit septentrional del fenomen de la [[segona mutació consonàntica]].<ref>Sobre la segona mutació consonàntica vegeu [[Fausto Cercignani]], ''The Consonants of German: Synchrony and Diachrony''. Milano, Cisalpino, 1979.</ref> La llengua estàndard alemanya està basada en l'alt alemany. Els dialectes es continuen parlant avui en dia, encara que en algunes zones estan quasi extints, mentre que en altres, com a Suïssa, encara conserven molta vitalitat.

 

 

Aquest model estàndard està basat en la llengua utilitzada a la fi del segle XVIII a la cancelleria de [[Saxònia]], i després va ser molt influït pel model de la cancelleria de [[Viena]]. Pel que fa a la pronunciació, el model adoptat fou el del nord, ja que Prússia va ascendir meteòricament a partir dels segles XVII i XVIII fins a una posició que la va convertir en potència hegemònica per a bona part del territori germanòfon. A partir del segle XVI, el nord d'Alemanya va començar a viure un procés de substitució lingüística, que avui en dia encara no ha conclòs del tot, per mitjà del qual el [[sassesch]] o, sigui, el [[baix-alemany]], fou gradualment substituït per l'alemany en un procés sociolingüístic que va anar -i va- de dalt cap a baix. Els parlants de ''sassesch'' que volien avançar socialment aprenien l'alemany com una llengua estrangera, i una de les conseqüències que aquest fet va tenir és que van cenyir la pronunciació que donaven a l'alemany a la seva [[ortografia]]; de manera que el lema ideal era per a ells ''pronuncia així com escrius''. Així doncs, podem dir que l'alemany estàndard actual està basat en el model de la cancelleria de l'antic [[Regne de Saxònia]] (que més o menys correspon a l'actual estat federat de [[Saxònia]]) després d'haver estat molt influït pel model de la cancelleria imperial situada a Viena i haver sofert importants modificacions lexicals, sintàctiques i morfològiques com a fruit dels debats teòrics duts a terme en el si de les ''Sprachgesellschaften'' o ''Societats de la Llengua'' a partir de la [[Pau de Westfàlia]]. Conseqüència de la posició cada cop més hegemònica de Prússia a partir de la Guerra dels Trenta Anys, però i sobretot, conseqüència de la seva posició hegemònicament única a partir de la fundació del Reich alemany el 1871, és l'adopció de la pronunciació de l'alemany per part dels habitants del nord d'Alemanya com a model ortoèpic. L'abolició de l'estat de Prússia després de la II Guerra Mundial no va afectar pas el model ortoèpic que, fins al dia d'avui, continua essent el model donat per la pronúncia del nord.