Gombrèn: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m Plantilla
Línia 16:
La part vella del nucli conserva encara l'aspecte de vila fortificada, amb vells murs i un portal d'entrada, amb cases antigues i bonics racons, que recorden l'època que era una població menestral, dedicada sobretot a la parairia i a la fabricació de flassades (aquesta indústria tradicional va desaparèixer el [[1930]]). La decadència moderna es reflecteix en els censos globals del municipi (veieu gràfic).
 
Gombrèn va dependre eclesiàsticament de la parròquia de [[Sant Pere de Montgrony]] fins a mitjan [[{{segle |XVIII]]|s}}, que la parroquialitat es traslladà pràcticament a l'antiga capella de '''[[Santa Magdalena]]''', reedificada per l'arquitecte [[Josep Moretó]] a partir de [[1724]] (existia ja el [[1400]]); és un edifici de tipus neoclàssic, que des del [[segle XIX]] s'intitula de [[Sant Pere]], en record e la primitiva parroquialitat de Mogrony.
 
L'antiga parròquia de '''Sant Pere de Montgrony''' tenia el seu centre en l'església homònima, que es trobava a 1.408 m. d'altitud, al vessant de solana del puig de Sant Pere (1.665 m. alt), contrafort de la serra de Mogrony, a l'anomena’t '''pla de Sant Pere'''. Prop seu hi devia haver l'antic '''castell de Mogrony''', documentat des del [[885]], quan el prevere Esclua, de la Cerdanya, més tard bisbe intrús d'[[Urgell]], el va vendre al comte [[Guifré el Pilós]], el qual el cedí aviat al monestir de Sant Joan de Ripoll (després, de les Abadesses); la seva història és borrosa, i aviat resta anullat per la importància que adquirí el proper [[castell de Mataplana]]. Fou sempre propietat del monestir de Sant Joan, però esdevingué centre de domini alodial o senyorial, mentre que la jurisdicció del lloc va passar al castell de Mataplana. No en resten indicis apreciables.