Monestir de Santes Creus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Plantilla |
||
Línia 55:
En temps de l'abat [[Jaume Carnisser]], el monestir, juntament amb Poblet, s'oposa al projecte de constitució de la Congregació Cistercenca de la [[Corona d'Aragó]] i fou el més acèrrim defensor del vell sistema dels abats perpetus. A la mort de fra Carnisser el monestir es doblegà al nou sistema i a partir de [[1619]], electe fra Josep Barberà, com abat quadriennal de Santes Creus, el monestir encetà una nova etapa de plena integració a la congregació que durarà fins a l'extinció del monestir. L'abat Barberà ocupà el càrrec de Vicari General de la congregació i fou amic personal de [[Francesc Vicent Garcia i Ferrandis]], més conegut com el Rector de Vallfogona.
Un nou palau de l'abat fou aixecat el [[1640]] sobre l'antic hospital dels Pobres, el [[1733]] fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del
En temps de l'abat [[Bartomeu Rovira]] els monjos abandonaren les dependències del claustre anterior i passaren a ocupar la zona del claustre posterior, iniciant-se un procés de restauració i adequació d'aquella part del monestir, que els monjos no abandonaren fins a la seva total desaparició.
Línia 131:
===Claustre posterior===
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Claustre posterior.JPG|miniatura|esquerra|Una galeria del claustre posterior]]
El claustre posterior, de planta rectangular, està compost també per arcs, però aquests són de transició, i daten del {{segle|XVII|s}}. Se'l coneix com el segon claustre, claustre posterior o de la infermeria i va ser bastit, en connexió amb el palau reial, al [[segle XIV]]. S'hi accedeix des del claustre principal, travessant el locutori. De planta rectangular, amb galeries, embigades, compostes per senzills arcs apuntats que sorgeixen directament de la banqueta que recorre tot el perímetre. A la segona meitat del
Al seu voltant hi ha la porta de la sala dels Monjos i la porteta que condueix a la presó de monjos, datada al {{segle|XVI|s}} i precedida per un espai destinat al cos de guàrdia, que mostra uns grafits i una crucifixió realitzada, amb el fum de les espelmes, pels reclusos.
| |||