Diferència entre revisions de la pàgina «Decrets de Nova Planta»

m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
L'aixecament dels [[estats de la Corona d'Aragó]] entre el [[1705]] i el [[1706]] en favor del pretendent a la [[corona espanyola]] [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]] fou interpretada pel monarca borbònic com un delicte de rebel·lió contra el jurament de fidelitat que li havien prestat i li devien. Pels [[estats de la Corona d'Aragó]] l'aixecament es justificava per l'incompliment reial del ''[[pactisme|pactum]]'' constitucional. Els Decrets de Nova Planta van tenir allí la finalitat de castigar els que s'havien alineat en contra del rei [[Felip V de Castella]] al·ludint al "[[dret de conquesta]]" com se cita en aquells decrets. A partir d'aquell moment ambdós regnes passaren a ser governats directament per una institució estrangera, el [[Consell de Castella]], en règim d'ocupació militar sota l'administració d'un capità general, i amb un ordenament jurídic i règim polític que ja no era el propi sinó s'imposà la uniformitat castellana. Els funcionaris es van començar a nomenar des de [[Madrid]], el [[català|valencià]] hi va ser [[Persecució del català|prohibit]] com a [[llengua]] de l'administració, de l'ensenyament i de la predicació. A diferència d'altres territoris de la [[Corona d'Aragó]], en el cas valencià, es va abolir fins i tot el [[Dret Civil Valencià|dret civil]]. L'[[Aragó]] també va perdre les seues lleis, i la llengua, l'[[aragonès]], per bé que aleshores ja es trobava en un avançat procés d'assimilació pel [[castellà]]. Tot plegat suposà la pèrdua de la [[Corts catalanes|capacitat legislativa]] i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i [[Moneda catalana|monetari propi]] i la dependència dels aparells polítics castellans, a banda que s'imposà l'[[Constitucions catalanes|autoritat reial, per damunt de la legal]]. S'implantà una nova divisió administrativa en corregiments i els nomenaments passaren a ser potestat del monarca.
 
Els Decrets de Nova Planta tingueren en comú la desaparició del que caracteritzava l'estructura de la [[Corona d'Aragó]], primer, i la Monarquia Hispànica, després, és a dir, la monarquia composta: un rei regnant sobre diferents regnes, atès que aquests regnes desaparegueren sotmesos a les institucions, lleis i autoritats d'un d'ells, el de Castella, per bé que no nominalment continuaren existint. Amb els Decrets de Nova Planta també desaparegué el que caracteritzava el sistema de relacions polítiques: la sobirania compartida entre la monarquia i els estaments, exercida a través de les Corts i de l'aplicació de les Constitucions i privilegis, fins i tot en el cas del [[Regne de Mallorca]], en què el [[Gran i General Consell]] tenia competències pròpies de les Corts que aquest regne no tenia. Els Decrets de Nova Planta suposaren la mort jurídica dels territoris de la [[Corona d'Aragó]] com a entitats amb personalitat pròpia. En resum, com a resultat dels decrets, els antics regnes de la Corona d'Aragó, van perdre les seves institucions polítiques i administratives tot i que, llevat València, van mantenir el seu dret privat propi. Aquest uniformisme però fou imperfecte perquè a Castella no s'imposà el cadastre i a Catalunya es mantingué l'exempció de quintes. Les corts pròpies van ser dissoltes i es va concedir a algunes poblacions el dret d'assistir a les corts castellanes, que es converteixen en corts comunes a tota Espanya, excepte [[Navarra]], que va mantenir les seves corts reals fins a [[1841]]. En [[1709]] van assistir a les Corts representants d'Aragó i València, i a les de [[1724]], també van assistir representants de Catalunya. Es van modificar els mecanismes d'elecció dels governs municipals adaptant-los a les normes de Castella. Els municipis importants van passar a ser regits per un corregidor, i els cabildos locals per un regidor, que a Aragó van passar a ser hereditaris, de manera que, a finals del [[{{segle |XVIII]]|s}} gairebé tots els càrrecs estaven ocupats per membres de la noblesa. Els Battles locals, que ajudaven els regidors, eren nomenats cada any per l'Audiència.
 
Les conseqüències legals tingueren importància fins i tot al segle XXI, quan en una sentència del Tribunal Constitucional es remeté als Decrets per a justificar l'eliminació de cap possibilitat d'establiment del [[dret civil valencià]].<ref>{{ref-notícia|títol=El TC es remet al Decret de Nova Planta per a justificar l'eliminació del dret civil valencià|publicació=Diari La Veu|url=https://www.diarilaveu.com/noticia/21070/el-tc-es-remet-al-decret-de-nova-planta-per-justificar-leliminacio-del-dret-civil-valencia|consulta=20 gener 2018|data=13-7-2016}}</ref>
494.637

modificacions