Michelangelo Buonarroti: diferència entre les revisions

L'obra de Miquel Àngel, celebrada pels seus contemporanis com el punt culminant de l'art [[renaixement|renaixentista]], va ser també la seva dramàtica conclusió. Les seves escultures i pintures i la seva arquitectura van ser admirades més enllà de tot límit, considerades com a creacions superiors a les dels antics i per damunt de la natura mateixa. Però Miquel Àngel encara era viu quan es va iniciar la polèmica entre els apassionats exaltadors del seu art i els seus detractors, que condemnaven la falta de mesura i de naturalitat i contraposaven la seva força a la gràcia i l'elegància de l'art de [[Raffaello Sanzio|Rafael]]. Lodovico Dolce, l'any [[1557]], titllava de monòtons els nus de Miquel Àngel en comparació amb la bellesa de les obres de Rafael. Va ser criticat també per l'Església italiana, durant la segona meitat del [[segle XVII|sis-cents]], ja que les seves obres no eren afins a les noves normes del [[concili de Trento]]. Tanmateix, des de mitjan [[{{segle |XVIII]]|s}}, van anar canviant les crítiques fins a arribar a la total adoració pel seu art.<ref>[[#Tol78|Tolnay 1978]], pàg. 49-50</ref>