Diferència entre revisions de la pàgina «Rellotge de sorra»

ortografia
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
(ortografia)
[[Fitxer:Wooden hourglass 3.jpg|miniatura|Rellotge de sorra sobre un suport de tres potes]]
El ''' rellotge de sorra ''' és un instrument [[Mecànica|mecànic]] que serveix per a [[mesurar]] un determinat transcurs de [[temps]], des del moment en què la sorra comença a caure del receptacle o bulb superior a l'inferior, fins que acaba de fer-ho, i només requereix l'[[energia potencial]] de la [[gravetat]] per al seu funcionament.
 
Atès que el període que mesura és fix, encara que amb lleugeres variacions, actualment està en desús, substituint el [[rellotge de polsera]] per a conèixer l'hora, i el [[cronòmetre]] per a mesurar el temps necessari transcorregut entre dos esdeveniments.
 
== Història ==
El fet és que a partir dels primers rellotges de campanar, a mitjan [[segle XIV]], van anar perdent importància i la van començar a guanyar als vaixells com a instrument de navegació (funció que van mantenir durant 400 anys).
 
Antigament s'usava en els vaixells per mesurarespaisa mesurar espais de temps de mitja hora. Els mariners encarregats de vegades per escursara escurçar la guàrdia, a vegades giraven l'ampolleta abans que es buidés del tot, acció que es coneixia com "menjar sorra"
Avui dia en general, es fan servir rellotges de sorra d'1-5 [[minut (temps)|minuts]]. Un ús comú i familiar és el control de la cocció dels ous amb rellotges de 3 minuts. El rellotge de sorra també s'utilitza en [[joc|jocs de taula]] per a [[temporitzador|mesurar els torns de joc.]]
== L'ampolleta en la navegació ==
{{AP|Ampolleta (nàutica)}}
Les ''ampolletes d'hores'' usades a Catalunya des de [[1434]],<ref name = DCVB>DCVB: Ampolleta d'hores (ant.) o ampolleta (Mall., nàut.): rellotge d'arena. Item dues ampolletes de hores, doc. mall., a. 1434 (Boll. Lul. iii, 312)</ref> atès que la humitat del mar impregnava la sorra (alterant-ne la durada), es va acabar havent de substituir la sorra per un element menys [[higroscòpic]]: '''closca d'ou triturada''', etc.. i fins i tot '''pols de plom'''.<ref name = M.N.M.>M.N.M: Catàlogo de la sección de instrumentos nàuticosnáuticos, Carmen López Calderón, Madrid 1996, {{ISBN|9788478235155}}</ref>
 
La referència mès antiga en castellà és del diari d'en Colom, és a dir que, documentalment, el seu ús a Catalunya és 58 anys anterior que el seu ús a Castella<ref name = Casaus>Colom-Casaus: Jueves 13 de diciembre... halló que pasaron 20 ampolletas que son de a media hora...</ref> i fins i a tot Portugal.<ref name = Fontoura>Fontoura: A marinaria dos descubrimiento, Lisboa, 1939 </ref>'''"Creemos que aquele vocábulo (ampolheta) é de origen espanhola"'''.
 
En la navegació de llarga distància a través de l'oceà obert, l'ampolleta per mesurar lapses de temps era un instrument tan important com la brúixola per conèixer la direcció. Portava la quantitat de sorra adient per mesurar un lapse de temps de mitja hora, cada buidatbuidatge de tota la sorra s'anomenava una "ampolleta", i vuit ampolletes (quatre hores), definien una "guàrdia". La brúixola i l'ampolleta, juntament amb el registre al diari de bord, de la velocitat mesurada amb la correderacorredora, permetia al navegant traçar la posició del seu vaixell sobre una carta de navegar. Multiplicant la velocitat pel temps que s'havia mantingut el rumb, donava la distància navegada, i la brúixola mostrava la direcció del rumb al qual es navegava. Aquest és el mètode simple que s'anomena navegació per estima (abreviatura de càlcul estimat).
 
Fins començament del s. XIX, en què es va poder navegar amb les distàncies lunars, la navegació per estima, contrastada de tant en tant amb la mesura de la latitud amb el quadrant ([[bastó de Jacob]], [[astrolabi]], [[octant]]) va ser l'únic sistema a l'abast dels navegants per navegar el globus, d'aquí que l'ampolleta fos tan important pels navegants, tot i que a terra ferma per saber l'hora, ja feia més de quatre-cents anys que es feien servir rellotges mecànics (a part dels de sol i les clepsidres).
La superfície superior de la sorra del bulb pot quedar d'inici horitzontal, o bé en un pla oblic (és a dir, inclinat), la qual cosa no té rellevància, ja que en qualsevol cas el temps que triga a passar tota la sorra és aproximadament el mateix. A la il·lustració s'observa que la sorra va quedar carregada lleugerament del costat dret.
 
Durant el transcurs de temps que la sorra flueix del recipient superior a l'inferior, es realitza l'activitat desitjada, i en veure la quantitat de sorra que ha fluidfluït en l'interior del rellotge, es té una idea aproximada de quant temps falta per acabar, i quant ha transcorregut, o si ja es va acabar el temps, la qual cosa constitueix el principal propòsit del mecanisme, o simplement se li preveu per entreteniment, en aquest cas s'adverteix que en el receptacle inferior es va formant un petit munt de sorra i en el superior un buit en aquesta, mentre flueix una fina capa de sorra de forma cilíndrica cap a la part inferior, tal com es mostra al dibuix.
 
Una vegada que ha passat tota la sorra d'un bulb a un altre, acaba la mesura del temps requerit i es pot observar que s'han quedarquedat alguns grànuls a la part superior i una petita muntanya de sorra a la part inferior, que s'esvaeix al més lleu moviment. Donada la simetria del rellotge de sorra, si es desitja, se li dóna volta una vegada més, i la sorra torna a fluir com abans per a mesurar un altre lapse de temps com l'anterior, o bé es posterga aquesta operació a un altre moment convenient.
 
== Els més grans rellotges de sorra ==
== Simbologia ==
[[Fitxer:LLRT-TempusFugit-2606-01.jpg|miniatura|esquerra|''Tempus fugit'' en un mausoleu]]
El rellotge de sorra té valor simbòlic perquè és l'instrument que més visiblement representa el fluirflux constant del temps. Un rellotge de sorra, amb el bulb superior gairebé ple de sorra, representa l'inici de la vida, amb poc menys de la meitat de sorra en el bulb inferior, l'edat adulta, i amb poca sorra el bulb superior, la proximitat de la mort.
 
Era comú trobar-estampat en les banderes dels pirates, sota la calavera, com a símbol de l'existència fugaç de l'home.
12.270

modificacions