Amèrica precolombina: diferència entre les revisions

Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és [[Mèxic]] i a l'[[Amèrica Central]], establint una de les cultures ''mesoamericanes'' més importants abans de l'arribada dels espanyols. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la [[llengua maia]]. La civilització maia es va desenvolupar en els territoris actuals de [[Guatemala]], [[Belize]], [[Hondures]], [[El Salvador]] i en cinc estats del sud-est de [[Mèxic]]: [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatán]], amb una [[història]] d'aproximadament 3.000 anys. Durant aquest llarg temps, en aquest territori es van parlar centenars de dialectes que generen avui prop de 44 [[llengües maies]] diferents. Parlar dels "antics maies" és referir-se a la història d'una de les cultures [[Mesoamèrica|mesoamericanes]] precolombines més importants, ja que el seu llegat científic i astronòmic és mundial. La literatura maia il·lustra la vida d'aquesta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el [[Popol Vuh]], els diversos llibres del Chilam Balam, en són mostra. El que sí que va ser destruït amb la conquesta és el model de [[civilització]] que fins a l'arribada dels primers espanyols, havia generat tres mil·lennis d'història. La [[Conquesta d'Amèrica|conquesta espanyola]] dels pobles maies no es va consumar fins al [[1697]], amb la presa de Tayasal, capital dels maies Itzá, i Zacpetén, capital dels maies Ko'woj, al Petén (actual [[Guatemala]]). L'últim estat maia va desaparèixer quan el govern mexicà de [[Porfirio Díaz]] va ocupar el 1901 la seva capital, Chan Santa Cruz, donant així fi a l'anomenada Guerra de Castes. Els maies van fer grans i impressionants construccions des del Preclàssic mitjà i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localitzades a la Conca del Mirador, al nord del Petén, i durant el Clàssic, les conegudes [[ciutat]]s de [[Tikal]], Quiriguá (ambdues les primeres a ser declarades [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], el 1979 i 1981 respectivament), Palenque, Copán, Río Azul, Calakmul, [[Comalcalco (zona arqueològica)|Comalcalco]] (construïda de maó cuit), així com Ceibal, Cancuén, Machaquilá, Dos Pilas, Uaxactún, Altún Ha, Piedras Negras i molts altres llocs en l'àrea. Es pot classificar com un imperi, però no se sap si al moment de la colonització van imposar la seva cultura o si va ser fruit de la seva organització en [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] independents, la base era l'[[agricultura]] i el [[comerç]]. Els monuments més notables són les [[piràmides]] que van construir en els seus centres [[Religió|religiosos]], al costat dels palaus dels seus governants (llocs de govern i residència dels nobles), sent el major trobat fins ara el de Cancuén, al sud del Petén, moltes de les estructures estaven decorades amb pintures murals i adorns d'[[estuc]]. Altres restes [[Arqueologia|arqueològiques]] importants inclouen les lloses de [[pedra]] tallada usualment anomenades esteles (els maies en deien ''tetun'', 'tres pedres'), que mostren efígies dels governants al costat de textos [[logograma|logogràfics]] que descriuen les seves genealogies, entronitzacions, victòries militars, i altres èxits. La ceràmica maia està catalogada com una de les més variades, fines i elaborades del món antic. Els maies participaven en el [[comerç]] a llarga distància a [[Mesoamèrica]], i possiblement més enllà. Entre els béns de comerç hi havia el [[Jade (mineral)|jade]], el [[cacau]], el [[blat de moro]], la [[sal (condiment)|sal]] i l'[[obsidiana]].