|
otorinolaringologo
[[Fitxer:Spray can.jpg|miniatura|Esprai aerosol]]
Un '''esprai''', '''aerosol''', '''vaporitzador''' o '''esquitxador''' és un dispositiu format per un [[recipient]] on s'emmagatzema un [[líquid]] o una pols, acoblat a un sistema de propulsió que permet d'expulsar aquest líquid en forma d'[[aerosol]] (reduït a gotes molt fines). El mecanisme d'expulsió pot ser activat mecànicament ([[manxa]], [[Bomba (enginyeria)|bomba]]) o mitjançant un [[gas]] [[propel·lent]] contingut a [[pressió]]. En qualsevol cas el líquid és expulsat del recipient mitjançant el canvi de pressió. Els esprais acostumen a fer unes partícules de mida relativament grossa que es dipositen ràpidament sobre les superfícies propenques. Per a fabricar aerosols de mida microscòpica es fan servir [[nebulitzador]]s, que permeten de produir gotes microscòpiques.
<br />
Un dels usos és en aplicacions via [[màquina polvoritzadora|màquines polvoritzadores]], on aquest s'utilitza per a aplicacions fitosanitàries. També s'usa per a aplicar [[pintura]] o productes de neteja. En general per a perfumeria es parla d'[[atomitzador]].
== Història ==
[[Fitxer:Manual sprayer.jpg|miniatura|esquerra|Aplicació d'un esprai mitjançant una manxa]]
[[Fitxer:Crop Spraying, Shropshire - geograph.org.uk - 443522.jpg|miniatura|[[Màquina polvoritzadora]] aplicant un esprai sobre un [[conreu]]]]
[[Fitxer:Spray bottle.jpg|miniatura|esquerra|Esprai manual]]
El concepte d'un polvoritzador es va originar en els [[anys 1790]], quan es van introduir a França les begudes carbonatades autopressuritzades. El [[1837]], Perpigna<ref>{{ref-web|url=http://inventors.about.com/od/astartinventions/a/aerosol.htm|consulta=9 setembre 2013|títol=The History of Aerosol Spray Cans}}</ref> va inventar un [[Sifó (gastronomia)|sifó]] de soda incorporant una vàlvula al recipient de la beguda. El [[1862]] es van assajar llaunes metàl·liques d'aerosols. Estaven construïdes d'acer i eren massa pesants i voluminoses per tenir reeixida comercial. El [[1899]], els inventors [[Helbling]] i [[Pertsch]] van patentar aerosols pressuritzats que utilitzaven [[clorur de metil]] i [[clorur d'etil]] com a propulsors.<ref Name= Bellis> Bellis, Mary [http://inventors.about.com/od/astartinventions/a/aerosol.htm The History of Aerosol Spray Cans] (en anglès) </ref>
El [[23 de novembre]] de [[1927]], [[enginyeria|enginyer]] [[Noruega|noruec]] Erik Rotheim van patentar un pot de [[llauna]] d'aerosol amb vàlvula. Aquest va ser el precursor de l'aerosol modern.<ref Name= Bellis/> el [[1998]], l'oficina de correus de Noruega va emetre un segell en commemoració de la invenció de l'aerosol.<ref>[http://cache.aftenposten.no/multimedia/archive/00101/FRIMERKE_101049a.jpg Imatge del segell de l'oficina de correus de Noruega en commemoració de la invenció del polvoritzador] </ref>
El [[1941]] els [[estatunidencs]] Lyle Goodhue i William Sullivan, es van acreditar com els inventors del modern [[polvoritzador]].<ref>{{ref-llibre|autor = Kimberley A. McGrath (Editor), Bridget E. Travers (Editor)|títol = World of Invention "Summary"|url = http://www.bookrags.com/research/aerosol-spray-woi/|editorial = Thomson Gale|lloc = Detroit| isbn = 0-7876-2759-3 }}</ref>
Durant els [[anys 1940]] es va dur a terme una producció massiva d'aerosols als [[Estats Units]]. Es tractava d'un [[insecticida]] anomenat "bomba insecte", creat per Goodhue & Sullivan. Els soldats el van utilitzar per a combatre les malalties causades per insectes en l'àrea del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. Es van fabricar 50 milions d'unitats, i algunes de les quals van trobar el seu camí cap al mercat nord-americà, després de la guerra, com a excedent de l'exèrcit. El resultat de la gran acceptació per part del públic féu que les companyies comercials van començar car cercar noves maneres d'explotar aquesta nova forma d'envasatge. Insecticides, [[desodorant]]s d'ambient, [[laca]] per als cabells, van ser els primers productes a arribar al mercat europeu, a principi dels [[anys 1950|50]]. Més tard apareixerien productes poc usuals, sovint de curta durada, com els concentrats de [[cafè (beguda)|cafè]], de [[xocolata]] o de [[whisky]]. Fabricats originàriament a partir d'una [[xapa]] d'[[alumini]] estirat, aviat els aerosols es van començar a fabricar també, com a embalatges de tres peces de [[llauna]].
A final dels [[anys 1970|70]], un corrent de consciència ambiental va captar l'atenció del món, després de la publicació del report Molina/Rowland sobre la [[capa d'ozó]]. Els aerosols es van convertir en l'objectiu prioritari de legisladors, premsa mundial i organitzacions de consumidors, pel paper que es pensava que els [[CFC]]s jugaven en la disminució de la capa superior d'ozó, tot i la seva contribució, relativament menor, al fenomen. La indústria es va allunyar dels CFC per aproximar-se a propel·lents alternatius. Es va introduir a Europa l'etiquetatge "sense CFC". Des [[1989]], els aerosols europeus per al consum (excepte alguns productes mèdics, com els inhaladors contra l'asma) no contenen CFC.
== Referències ==
{{commonscat}}
{{Referències}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Tecnologia]]
| 