Ajuntament de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Línia 9:
L'Ajuntament de Barcelona és una institució que remunta els seus orígens al regnat de [[Jaume I]], l'any 1249, quan es nomenà un Consell de prohoms que, juntament amb l'assemblea de ciutadans, tenien cura dels afers d'interès de la comunitat i el bon govern del territori de Barcelona. El 1284, el privilegi ''Recognoverunt proceres'' codificà el conjunt de costums vàlids per a Barcelona i el seu territori, així com el [[Consell de Cent]] com a institució rectora de la ciutat. Aquesta institució va anar evolucionant en el decurs dels segles amb els esdeveniments polítics, socials, econòmics i jurídics de Catalunya i Espanya fins al final de la [[Guerra de Successió espanyola]], quan [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va desfer l'organització dels consells o universitats catalanes amb el [[Decret de Nova Planta]] per instaurar el regiment o ajuntament. Aquesta nova forma de règim local va ser abolida, juntament amb la resta d'institucions d'origen feudal, per les [[Corts de Cadis]] de 1812, que atorgaren una nova configuració als ajuntaments constitucionals,<ref>llei del 3 de febrer de 1823</ref> i per les successives reformes i lleis que afectaren l'organització local i que es van anar decretant al llarg de tot el segle XIX fins a l'Estatut Municipal de [[Primo de Rivera]] (1924), que comportà la recapitulació de les reformes administratives del primer quart del segle XX i atorgà un nou corpus normatiu a l'administració local, que es mantindria durant gran part de l'època [[Franquisme a Catalunya|franquista]].<ref name="AFB2007">{{Cita Barcelona fotografiada|pàgina=118-119}}</ref>
 
L’any 1909 a l’actual edifici de l’Ajuntament de la Ciutat, durant les tasques constructives d’una claveguera es va localitzar tres fusts de columna d’època romana alineats. Es desconeixen més dades de la troballa, només la notícia publicada per l’arqueòleg Lluís Pericot. Possiblement, el material arqueològic va ser dipositat al Museu Arqueològic de Catalunya, i s’ha atribuït cronològicament a l’època del Baix Imperi.<ref name="Carta">{{Carta Arqueològica de Barcelona|767}}</ref> Des del 1914 fins al dia d'avui va començar la publicació de la ''[[Gaseta Municipal de Barcelona]]'', un diari oficial que dóna una imatge de gran valor de l'evolució de la ciutat..<ref>{{Ref-web|url = http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/gaseta_municipal_barcelona.html|títol = Gaseta municipal de Barcelona (Barcelona, 1914-1939)|consulta = 19 de juliol del 2015|editor = [[Biblioteca Nacional de Catalunya]]|data = ''s.d.''}}</ref>
 
L’any 1928 es va realitzar l’ampliació de l’edifici de l’Ajuntament cap a la zona delimitada pels carrers de la Ciutat, Templers, Gegants, Font de Sant Miquel i la plaça de Sant Miquel. En aquest cas es va tractar d’un seguiment de les obres, ja que no existia una entitat municipal que vetllés pel patrimoni històric de la ciutat, ni tan sols s’havia elaborat un pla de preservació i actuació en l’àmbit interior de les muralles romanes i les zones properes a elles. Sembla que durant l’execució de les obres es va remoure i arrasar algunes estructures d’època romana però no es va considerar interessant donat que no es tractava de cap vestigi monumental o artístic. Poc més se sap de les restes descobertes.<ref name="Carta"/>
Línia 32:
 
== Economia municipal ==
L'Ajuntament de Barcelona ha gestionat un pressupost de 2.370 milions d'euros en despeses corrents, segons el pressupost aprovat per a l'any 2015.<ref>{{Ref-web|url = http://w28.bcn.cat/pressupostos2015/ca/|títol = Pressupost 2015|consulta = 18/06/2015|llengua = |editor = Ajuntament de Barcelona|data = 2015}}</ref> Tres àmbits (la convivència en l'espai públic, el benestar social i la millora del transport públic) han rebut a prop del 40% del pressupost, segons dades del mateix ajuntament.
 
== Personal de l'ajuntament ==