Jordi Royo Aguado: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ort.
m Tipografia
Línia 2:
{{iniciBio}} fou un poeta català que escriví bàsicament en [[Castellà|llengua castellana]].<ref name=":0">{{ref-notícia |títol=Mor el poeta Jordi Royo, autor dels premiats ‘Naznava’ i ‘Il Gobbo’ |publicació=Vilaweb |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/mor-el-poeta-jordi-royo-autor-dels-premiats-naznava-i-il-gobbo/ |data=24-7-2019}}</ref>
 
Nascut a Barcelona l’anyl'any 1959, Royo es va llicenciar als anys noranta en Filosofia per la [[Universitat de Barcelona]], va realitzar cursos de doctorat de Literatura Comparada i va dirigir les col·leccions d’art i literatura: Amagatotis, Ipshitilla, Phalartao i Boston. També va dur a terme una breu tasca com a crític d’art, col·laborant en catàlegs d’artistes plàstics a diversos països.<ref name=":0" />
 
Com a poeta va ser autor de llibres com ''Naznava'' (Premi Ámbito Literario / Poesía 1982); ''Il Gobbo'' (Premio Ámbito Literario /Poesía 1988), ambdós publicats per l’editorial Anthropos; així com ''La utilidad de la muerte'' (1997), ''Okupación del alma'' (2002) i ''@-dreams'' (2009), publicats per Bassarai. Recentment s’havia reunit el conjunt de tota la seva obra en un únic volum: ''Poesía Reunida 1980-2011'', Ediciones Sin Fin (2017). Els seus poemes han estat inclosos en antologies d’Espanya i Mèxic i traduïts a l’hongarès, al portuguès i l’italià. Al gener de 2018 i aprofitant l’apariciól'aparició de la seva ''Poesia Reunida 1980-2011'', els seus amics poetes li van retre homenatge a la [[Llibreria Calders]] de Barcelona.<ref name=":0" />
 
La seva obra assagística, publicada de forma parcial en revistes, fou editada per Bassarai en ''La imagen poética'' (2004). Va traduir al català i al castellà [[Giacomo Leopardi]] i a Csoóri Sándor, i va revisar la traducció de Old Possum’s book of Practical Cats de [[T. S. Eliot]] i alguns textos de [[János Pilinszky]]. En un text dels seus amics escriptors [[Jaume Benavente i Cassanyes|Jaume Benavente]], Kepa Murua, [[Antoni García Porta]], Gustavo Vega, han assenyalat que «lluny de les convencions», la seva va ser «una poesia lliure de qualsevol compromís que no inclogués la seva pròpia presència, la seva recerca i experimentació. Va optar per una refundació lírica, sense concessions, no adscrita a militàncies, que integrava elements de la poesia visual, equacions, signes de net-art, variacions numèriques, codi màquina, i claus que representava amb llistats que s’apropen a l’exactitud del llenguatge científic, per expressar, paradoxalment, la inexactitud i la immesurable dimensió de l’ésser humà».<ref name=":0" />