Obaga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ref |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
L''''obac''' o '''obaga''' (o ''bac'', ''baga'', ''bagueny'' per mal tall de l'article 'lo') i els menys freqüents '''ombria''', '''ombriu''', '''ombriva''' i '''ombradiu''', en l'[[hemisferi nord]] és el vessant o coster ombrívol d'una muntanya orientat al [[nord]], mentre que correspondria al [[vessant]] [[sud]] en l'[[hemisferi sud]].<ref>{{GEC|0196990}}</ref> El vessant oposat, més exposat al sol, s'anomena [[solana]].
L'orientació al nord comporta més ombra i es conserva millor la humitat, tot i que també és més freda. En latituds mitjanes i climes secs o subhumits, com els generals als Països Catalans, l'efecte de l'obaga és més intens i fa que la vegetació espontània sigui més densa i amb millors condicions hídriques per a vegetar.
La [[pinassa]] (''Pinus nigra''), el [[grèvol]] o la [[maduixera]] són típiques de la vegetació en les obagues. En llocs molt àrids i calorosos (com les comarques alacantines) espècies com l'alzina o el llentiscle es refugien en les obagues que en climes més humits es troben a la [[solana]]. Les orientacions intermèdies participen en part de les característiques climàtiques dels obacs i les solanes.
{{VT|Tàlveg|
== Referències ==
| |||