Croades: diferència entre les revisions

{{legend|#ef9070|...  durant el [[Califat Rashidun]], 632–661}}

{{legend|#fad07d|...  i durant el [[Califat Omeia]], 661–750}}]]

La croada que va portar a terme l'emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], Frederic II, es va diferenciar de les anteriors en la seua forma d'enfocar la qüestió i perquè va ser-ne la primera no començada per un Papa. Frederic II havia promès dirigir una croada el [[1215]] i va renovar el seu compromís el [[1220]], però per raons polítiques internes de l'Imperi va estar posposant la seua sortida. Sota l'amenaça de l'excomunió del papa [[Gregori IX]], Frederic i el seu exèrcit va embarcar finalment a Itàlia a l'agost de [[1227]], però van tornar a port pocs dies més tard quan l'emperador va caure malalt. El papa, exasperat per un altre retard més, ràpidament va excomunicar l'emperador. Una vegada recuperada la seua salut, Frederic va marxar a [[Terra Santa]] el juny de [[1228]], com un croat anònim i sense la protecció de l'Església. Frederic va arribar a Acre, on va trobar que la major part del seu exèrcit s'havia dispersat. No obstant això, no tenia intenció de combatre si es podia recuperar [[Jerusalem]] mitjançant una negociació diplomàtica amb el soldà egipci [[Al-Kamil]]. Aquestes negociacions van donar com a resultat un tractat de pau pel qual els egipcis tornaven [[Jerusalem]], [[Betlem]] i [[Natzaret]] als croats i es garantia una treva de 10  anys. Malgrat aquest èxit, Frederic era esquivat pels líders seglars dels estats llatins i pel clergat, donat que estava excomunicat. Al mateix temps, el papa va proclamar altra croada (aquesta vegada contra Frederic), va reclutar un exèrcit i va procedir a atacar les possessions italianes de l'emperador. Frederic va tornar a [[Europa]] el maig de [[1229]] per fer front a aquesta amenaça papal.

Van transcórrer gairebé 20  anys entre la croada de Frederic i la següent gran expedició a l'Orient Mitjà, organitzada i finançada pel rei [[Lluís IX de França|Lluís IX]] de França i motivada per la [[Setge de Jerusalem (1244)|reconquesta de Jerusalem]] per part dels musulmans el 1244. Lluís IX va passar quatre anys fent curosos plans i preparatius per a la seua ambiciosa expedició. Al final d'agost de 1248, Lluís i el seu exèrcit van anar fins a l'illa de Xipre, on van romandre tot l'hivern i van continuar els preparatius. Seguint la mateixa estratègia que a la Cinquena Croada, Lluís i els seus seguidors van desembarcar a Egipte, el 5 de juny de 1249, i l'endemà van prendre Damieta. El següent pas en la seua campanya, l'atac al Caire en la primavera de 1250, va acabar sent una catàstrofe. Els croats no van poder mantenir els seus flancs, de manera que els egipcis van retenir el control dels dipòsits d'aigua al llarg del Nil. Els egipcis van obrir les rescloses per causar inundacions, les quals van atrapar a tot l'exèrcit croat i Lluís IX va ser forçat a rendir-se l'abril de 1250. Després de pagar un enorme rescat i lliurar Damieta, Lluís va marxar per mar a Palestina, on va passar quatre anys edificant fortificacions i consolidant les defenses del regne llatí. A la primavera de 1254 va tornar amb el seu exèrcit a França.