Diòdot Trifó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
m Espais durs
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Diodot Trifó''' fou un [[rei selèucida]], [[regent]] del [[145  aC]] al [[140  aC]] i rei del [[140  aC]] al [[138  aC]].
 
Quan [[Demetri II Nicàtor]] va prendre el poder a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], els pillatges dels seus mercenaris cretencs van fer revoltar els ciutadans i només es va poder restaurar l'ordre a costa de massacrar els revoltats. Però no gaire temps després el general Diodot (un fidel d'[[Alexandre I Balas]] que s'havia passat a Demetri II al darrer moment) es va apoderar d'Antioquia ([[145  aC]]) i va proclamar rei l'infant [[Antíoc VI Dionysus]], fill d'Alexandre Balas. Demetri II va quedar assetjat al palau reial i va cridar en ajut a les guarnicions de [[Palestina]]; els jueus van enviar tres mil homes que van salvar a Demetri, que va poder fugir a l'est i es va establir a [Selèucia] del Tigris. Diodot, per atreure's a Jonates (que acabava d'entrar a [[Lod]] o Diòspolis i [[Gaza]]) li va reconèixer la possessió de [[Judea]], [[Efraim]], Lida i Ramataim.
 
Diodot va capturar a traïció Jonates Afo a [[Ptolemais]] el [[143  aC]] (tenia por que no passés al costat de Demetri altre cop) i el va fer matar ([[142  aC]]) i el va succeir el seu germà [[Simó Tasi]], el darrer fill de Mataties Asmoneu, que encara vivia. Diodot no va trigar a matar Antíoc VI subornant els metges perquè l'infant morís en una operació quirúrgica, i seguidament es va proclamar rei a si mateix amb el nom de Diodot Trifó ([[140  aC]]) però no va poder dominar la part oriental del regne en mans de Demetri, que en aquell moment s'havia d'enfrontar amb l'atac dels parts que van ocupar [[Imperi Mede|Mèdia]].
 
Demetri II es va aliar amb Simó Tasi i va poder recuperar Gaza que havia caigut poc abans altre cop en mans de Diodot Trifó. Després la guarnició selèucida de [[Jerusalem]], lleial a Diodot, es va sotmetre a Simó, que es va proclamar independent amb el títol d'[[etnarca]].
 
En les lluites contra els parts Demetri II fou fet presoner el [[140  aC]]. Moltes guarnicions lleials a Demetri es van declarar a favor de Diodot Trifó. El germà de Demetri, [[Antíoc VII Sidetes]], que era a [[Illa de Rodes|Rodes]], va retornar a territori selèucida ([[139  aC]]) per ocupar el lloc del rei presoner, però va obtenir molt poc suport a Síria per la por que feia Diodot, que governava com un tirà. La dona de Demetri II, [[Cleòpatra Thea]], exercia la regència a les regions que romanien lleials al seu marit, i el [[138  aC]], en saber que Demetri II s'havia casat amb la princesa dels parts, es va casar amb Antíoc VII i així aquest fou reconegut rei, obtenint el suport de l'exèrcit. També diverses guarnicions que eren lleials a Diodot es van declarar a favor d'Antíoc VII ([[137  aC]]). Abandonat pels seus anteriors partidaris, Diodot va fugir a Dor (Fenícia), que és l'actual Tantura (al sud de la [[muntanya del Carmel]]), on va quedar assetjat. Va poder fugir i arribar a Tolemaida, d'on també va haver de fugir i va passar a Ortòsia, i després a [[Apamea]], on fou altre cop assetjat i va haver de capitular, essent capturat i executat (o potser es va suïcidar).
 
{| style="margin:auto;" cellpadding="2" border="2"