Duc eurasiàtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais durs
Línia 37:
== Morfologia ==
[[Fitxer:Bubo bubo winter 1.jpg|miniatura|esquerra|Duc fotografiat a [[Polònia]] durant l'hivern]]
És el [[rapinyaire]] nocturn més gran del món, ja que mesura entre 29 i 73&nbsp; cm del [[bec]] a la cua, i la seua [[envergadura]] alar ronda d'1,38 a 1,7 m (una mica més petit que [[àguila daurada|l'àguila daurada]]). El seu pes oscil·la entre 1,5 i 4&nbsp; kg. Les [[femella|femelles]] són més grans que els [[mascle (biologia)|mascles]] i poden arribar a pesar tres quilos i fer més d'un metre i mig de punta a punta d'ala. Té el pit de color lleonat esquitxat de taques fosques, el dors jaspiat i fosc amb taques clares, els ulls grossos i de color taronja, i dos plomalls al cim del cap que recorden ben bé unes "orelles", tot i que no tenen res a veure amb el sentit de l'[[oïda]] (el mascle té el plomissol d'aquestes "orelles" més eriçat que la femella).<ref name="Sañé, Jaume, 2009">Sañé, Jaume, 2009. ''Conèixer els ocells''. Pàgina 91. Col·lecció: Conèixer, Sèrie Éssers vius, núm. 1. Cossetània Edicions. Valls. {{ISBN|9788497914482}}</ref><ref name="Maluquer i Sostres, Joaquim, 2008">Maluquer i Sostres, Joaquim, ''Conèixer i estimar els ocells'', pàg. 82, 2008. Barcelona: Raval Edicions. {{ISBN|9788498090536}}</ref>
 
La [[Plomatge#Muda del plomatge|muda]] postnupcial és parcial, canviant anyalment part de les plomes del cos i part de les cobertores de l'ala. Les plomes de vol triguen diversos anys (entre 6 i 12) a ser renovades totes, canviant-ne entre cinc i nou cada any i estenent-se el període de muda des del juny fins a l'octubre. La muda postjuvenil dura quatre anys: les plomes corporals i part de les cobertores de l'ala es canvien en el seu primer any, però no les cobertores primàries ni les plomes de vol ni les de la [[cua (anatomia)|cua]]; en el seu segon any, canvia tres de secundàries centrals i el parell central de les plomes de la cua; en el seu tercer any, canvia entre dues i tres de primàries amb les seues coberteres; en el seu quart any, acaba de canviar totes les secundàries i primàries juvenils amb les seues coberteres i el període de muda discorre des del maig fins a l'octubre.<ref>[http://www.ibercajalav.net/img/268_Bubo_bubo.pdf Laboratorio Virtual Ibercaja] {{es}}</ref>
Línia 45:
És un ocell solitari i sedentari,<ref name="Maluquer i Sostres, Joaquim, 2008"/> excepte en època de cria, que sovint fa vida prop de cingles i desnivells.<ref name="Sañé, Jaume, 2009"/> De dia, passa la major part del temps quiet als arbres, i a la nit ix a caçar (tot i que, si l'aliment escasseja, pot sortir a caçar de dia també)<ref>[http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8039343_2182/llibre/bookcontents.php?page=4&section=1&viewis=&username= apliense.xtec.cat] {{ca}}</ref>
Durant els mesos freds de l'any deixa sentir el seu profund cant, el qual utilitza per a marcar el seu territori (si la nit és tranquil·la, és audible fins a 4 quilòmetres de distància).<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Els%20Ports/Coneix-nos/Centre%20de%20documentacio/Fons%20documental/Revistes%20i%20butlletins/Articles%20del%20Parc/43_134801.pdf El duc (Bubo bubo) al Parc natural dels Ports] {{ca}}</ref>
La seva veu és un udol profund, tipus úú-oo, que pot arribar a sentir-se fins a 2&nbsp; km de distància. Cada individu té un udol específic, de manera que poden ser identificats individualment. També produeix lladrucs potents d'alarma tipus [[guineu]].<ref>Lengagne, T., 2001. Tmeporal stability in the individual features in the calls of eagle owls (''Bubo bubo''). Behaviour 138: 1407-1419.</ref><ref>Martínez, J.A. & Zuberogoitia, I., 2002. Factors affecting the vocal behaviour of Eagle Owls (''Bubo bubo''): effects of sex and territorial status. Ardeola, 49: 1-9.</ref><ref name="Penteriani V., 2002">Penteriani V., 2002. Variation in the function of the eagle owl vocal behaviour: territorial defence and intra-pair communication? Ethology, Ecology and Evolution, 14: 275–281.</ref><ref name="Catchpole, C.K., 1982">Catchpole, C.K., 1982. The evolution of bird sounds in relation to mating and spacing behavior. A: Kroodsma, D.E. & Miller, E.H. (eds). Acoustic Communication in Birds: 297–319. Nova York: Academic Press.</ref>
 
Ocupa una gran varietat d'hàbitats: des dels boscos boreals de coníferes i boscos mixtos caducifolis fins a les estepes mediterrànies de matoll i els deserts de roca i sorra, encara que sembla preferir les àrees obertes per cercar-hi aliment.<ref name="Leditznig, C., 1992"/><ref>Penteriani, V., The eagle owl. Calderini-Edagricole. 1996. Bolonya,Itàlia</ref> A més, no sent cap mena d'objecció per establir-se a prop dels nuclis de població humans, així com de carreteres o [[pedrera|pedreres]], sempre que no se'l persegueixi directament.<ref>Martínez, J.A., Serrano, D. & Zuberogoitia, I., Predictive models of habitat preferences for the Eurasian Eagle owl ''Bubo bubo'': a multi-scale approach. Ecography, 2003. 26: 21-28.</ref><ref>[http://www.faunadealava.org/adjuntos/faunadealavaDocumentos/34_archivo.pdf Estimación del número de territorios ocupados por el búho real (Bubo bubo) en la Rioja Alavesa] {{es}}</ref>