Akram Hourani: diferència entre les revisions

55 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
Espais durs
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
m (Espais durs)
{{infotaula persona}}
'''Akram Hourani''' o '''Akram al-Hawrani''' —en [[àrab]]  '''أكرم الحوراني''', ''Akram al-Ḥūrānī''— ([[Hama]], [[Síria]], [[1912]]-[[Jordània]], [[24 de febrer]] de [[1996]]) fou un  polític [[República Àrab Siriana|sirià]], que va jugar un paper important en la creació del [[partit Baas|Partit Baas Àrab Socialista]]. Va ser ministre en diversos governs sirians i fou vicepresident de la [[República Àrab Unida]].
 
== Biografia ==
Nascut a Hama en una família [[Sunnisme|sunnita]] de propietaris de terres, Akram Hourani va seguir els seus estudis a [[Hama]] i a continuació a [[Damasc]] abans de fer estudis de medicina en una universitat [[Companyia de Jesús|jesuïta]] l'any [[1932]].<ref name="Syrie, Pierre Guingamp p.82">Hafez El Assad et le parti Baath en Syrie, Pierre Guingamp, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp; 82</ref> Abandona aquest establiment després de la seva implicació en la temptativa d'assassinat de l'antic president sirià, [[Subhi Barakat]].
 
El [[1936]] es va inscriure a l'escola de dret de Damasc, on esdevingué membre del [[Partit Social Nacionalista Sirià]] que abandonà dos anys més tard per tornar a Hama i esdevingué president del ''Hizb ash-Shabab'' (Partit del Poble) fundat per un dels seus cosins i que pretenia representar als camperols.
Al front del seu partit es va dedicar a defensar la justícia social i els pobres.
Nacionalista àrab militant, va recolçar a petició de Michel Aflaq el cop d'Estat militar portat a terme per [[Raixid Ali Gaylani|Rashid Ali]] a [[Bagdad]] el [[1941]]. El [[1948]] prengué el comandement dels grups armats que van combatre contra els [[Sionisme|sionistes]] a [[Palestina]].<ref>This section is based on the account of Hawrani's origins and early political career given by Batatu, p.&nbsp; 728-729.</ref>
 
El gener de [[1950]] va rebatejar al seu partit i li va donar el nom de Partit Àrab Socialista. El partit es componia de més de 10.000 militants, i va reunir més de 40.000 simpatitzants al seu primer congrés que es va fer a [[Alep]].<ref>Batatu, p.&nbsp; 729.</ref>
 
De [[1949]] a [[1954]], la vida política siriana fou alterada per quatre cops d'Estat militars, en alguns dels quals va jugar un paper directe. Era pròxim políticament del tercer i del quart autor dels cops d'Estat, en particular d'[[Adib Shishakli]] que va dirigir el país de [[1949]] a [[1954]].
 
La decisió de Shishakli de redistribuir les terres als camperols fou feta sota la influència de Hourani.<ref>Seale, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp; 47.</ref> No obstant això, la influència del president es va afeblir quan va adoptar una actitud de govern autocràtica, arribant fins a prohibir el Partit Àrab Socialista l'abril de [[1952]]. Els militants del PSA i del Baas foren perseguits pel poder del moment.<ref name="Syrie, Pierre Guingamp p.82">Hafez El Assad et le parti Baath en Syrie, Pierre Guingamp, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp; 82</ref>
El novembre del mateix any, Hourani va decidir fusionar el seu partit amb el [[Partit Baas]] de [[Michel Aflaq]] i de [[Salah al-Din al-Bitar]]. El partit prengué el nom de "''Partit Baas àrab i socialista''" (''Hizb al-ba'th al-'arabi al-ishtiraki'') i&nbsp; va guanyar així una audiència important.
 
== El partit Baas ==
[[Fitxer:Hawrani_Aflaq_1957.jpg|miniatura|Akram Hourani i Michel Aflaq el 1957.]]
Membre del ''Comandement nacional'' del partit Baas des de la seva creació l'any 1954 fins al 1959 va jugar, amb altres baasistes i activistes polítics sirians, un paper directe en la dimissió del president Shishakli.
Al si del Baath, va ampliar la base del partit, i li va aportar els petits artesans i els pagesos que votaren en endavant pel PSA. El nombre de militants va doblar, passant a 3000.<ref name="Syrie, Pierre Guingamp p.82">Hafez El Assad et le parti Baath en Syrie, Pierre Guingamp, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp; 82</ref>
Michel Aflaq, que era reticent al reclutament de militars i que es malfiava dels [[Moviment d'Oficials Lliures|oficials lliures]] egipcis, va deixa a Hourani reclutar militants al si de l'exèrcit sirià.
 
El [[1954]] el Baas va assolir disset escons en el moment de les eleccions legislatives. Hourani fou elegit diputat de Hama, Salah Bitar diputat de [[Damasc]] i Wahib Ghanem diputat de [[Latakia|Latakia (en poder de Turquia).]] El partit comptava d'altra banda amb cinc elegits com independents però que li eren molt pròxims.
Més tard, va presidir el parlament sirià de 1957 al mes de febrer [[1957|1958]], cosa que li va permetre de fer anul·lar les eleccions municipals de novembre [[1957]] que sens dubte no haurien pas permès al partit Baas d'imposar-se com el primer partit polític del país. S'explica generalment que fou després d'aquesta manipulació que el partit Baas es va allunyar dels principis democràtics que l'animaven fins aleshores.<ref>Mufti, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp; 89.</ref>
 
== La República Àrab Unida ==
Després de la signatura del tractat d'unió entre&nbsp; [[República Àrab Siriana|Síria]] i l'Egipte el [[1958]], Hourani esdevingué el vicepresident del país, una posició que va tenir fins al 1959.
Després que [[Gamal Abdel Nasser|Nasser]] va tenir posicions polèmiques envers el partit Baas i que ha fet detenir diversos centenars de membres del partit, Hourani va decidir, el 31 de desembre de 1959, de dimitir del seu càrrec de vicepresident i es va exiliar al [[Líban]]. Els altres ministres del partit Baas van dimitir igualment del govern. A continuació va tenir alguns enfrontaments menors amb [[Michel Aflaq]] i Salah Bitar sobre la sort futura de la [[República Àrab Unida]]. Hourani es pronunciava per la secessió mentre que els dos dirigents històrics del partit es pronunciaven en contra.
 
2.761.115

modificacions