Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.43.28.25. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m Espais durs |
||
Línia 10:
== Biografia ==
A principis de 1506
El 5 de gener del 1515 Guillem de Croy va aconseguir que l'emperador Maximilià declarés la majoria d’edat
Al maig, els tres estaments del Regne de Navarra, reunits per requeriment del virrei Antoni Manrique de Lara, van jurar fidelitat a Carles com a rei i senyor natural.
Carles va consolidar-se com a rei gràcies al reconeixement del papa Lleó X en la butlla ''Pacificus et aeternum'' de l'1 d’abril del 1517. Va embarcar cap a la península ibèrica el 8 de setembre
El 9 de febrer del 1518 les Corts de Castella, junt amb la seva mare Joana, a Valladolid van fer jurament a Carles com a rei. En aquest acte també li van concedir 600.000 ducats i a més les
Línia 84:
== Lluita contra el protestantisme ==
[[Fitxer:Carlos_V_en_Mühlberg,_by_Titian,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|esquerra|miniatura|Carles V a Mühlberg, per [[Ticià]]]]
La Monarquia Catòlica o Monarquia Hispànica del rei Carles I es va fer realitat quan el monarca va ser proclamat Emperador del Sacre Imperi sota el nom de Carles V. L'Emperador va prendre uns compromisos
El 1520, a la Dieta de Worms, el seu germà Ferran va ser nomenat regent de l'Imperi i ascendir al rang d’arxiduc. Al mateix temps el monjo [[Martí Luter]] va ser declarat proscrit, i així es va iniciar l'enfrontament religiós entre
El [[1530]], durant la [[Dieta d'Augsburg]] se li va presentar la [[Confessió d'Augsburg]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=William Frank |títol=Catholic Church Milestones: People and Events That Shaped the Institutional Church |url= http://books.google.cat/books?id=WM8c8VdqCV8C&pg=PA52&lpg=PA52&dq=1530+charles+V+german+heresy&source=bl&ots=4P1HPay9Yl&sig=ik_8FAH5HarV8Itud3msn6N6Ygo&hl=ca&sa=X&ei=tv8nUNjxG46IhQeKsIH4CQ&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=1530%20charles%20V%20german%20heresy&f=false |llengua=anglès | editorial=Dog Ear Publishing |data=2010 |pàgines=p.52 |isbn=1608448215 }}</ref> a la que es va respondre amb el [[Concili de Trento]] i la [[Contrareforma]].
Línia 98:
Cansat de les nombroses guerres, durant les [[abdicacions de Brussel·les]] de [[1555]]-[[1556]], Carles I va deixar la corona Imperial del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] al seu germà [[Ferran I, emperador romanogermànic|Ferran I d'Àustria]] i les de Castella i Lleó i Aragó, juntament amb les Índies Occidentals i les places nord-africanes al seu fill gran [[Felip II de Castella]]. Va retornar a [[Castella]] i el dia [[3 de febrer]] de [[1557]] es va recloure al monestir de Yuste, [[província de Càceres|Càceres]], on va morir el [[21 de setembre]] de [[1558]].
Al seu testament va reconèixer el seu fill, [[Joan d'Habsburg i Blomberg|Joan d’Àustria]] com a fill seu nascut de la relació extramatrimonial
El 1573 el rei [[Felip II de Castella|Felip II]] va disposar el trasllat de les restes de Carles V i de la infanta Leonor d’Àustria, reina de Portugal, al Monestir de El Escorial, feina que va ser realitzada pel 5è comte d’Oropesa, [[Joan Álvarez de Toledo i de Monroi]].
|