Xaddàdides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 11:
El següent emir fou Abul Fath Musa ([[1031]]-[[1034]]) i el va seguir Ali Lashkari ben Fadl ([[1034]]-[[1049]]). Vers el [[1046]] Gandja fou atacada pel turc seljúcida Kutlumush ben Arslan Israil. El [[1049]] els [[oghuz]] van tornar a Gandja que fou assetjada i es va lliurar per l'oportuna arribada de forces romanes d'Orient i georgianes. Li succeí el seu fill Anuixirvan.
Abul Aswar, germà de Lashkari, va rebre el govern de Dwin el [[1022]] com emir vassall de Fadl I. El [[1044]] va conquistar, aliat als
El [[1064]] el seljúcida [[Alp Arslan]] va entrar a Ani i probablement va donar el govern al shaddàdida Manushihr ben Abul Aswar que va morir vers el [[1118]]. Va governar també a Dwin fins al [[1104]]. Va combatre als [[ortúkides]] (Ilghazi de [[Mardin]]) i els seus vassalls (com Kizil Arslan al-Sabu (el lleó vermell) de la regió al sud del [[llac Van]]. El seu fill Abul Aswar Shawur II el va succeir; el rei georgià David va ocupar Ani, però el seu fill Fadl III la va recuperar així com Dwin i Gandja. Va morir el [[1130]] i Ani va tornar als georgians el [[1161]], expulsant a Fadl IV ben Mahmud ben Manushihr, i poc després també van saquejar Dwin i Gandja. Ilghazi de Mardin va ocupar Ani el [[1164]] i va retornar el seu govern als Shaddadides (Shahanshah ben Mahmud ben Manushihr) però el [[1174]] o [[1175]] els georgians van tornar a ocupar la ciutat. Després d'això els shaddàdides van desaparèixer de la història.
|