Història del paisatge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 8:
A [[França]], els estudis del paisatge històric prenen importància en els treballs de Charles Higounet, que crea un laboratori de cartografia històrica a [[Bordeus]] i es dedica, per exemple, a estudiar les vilanoves o [[Bastida occitana|bastides occitanes]]. Alhora, també han tingut un paper metodològicament capdavanter les recerques dutes a terme per Chouquer i Favory, centrades en l'estudi de les [[centuriació|centuriacions]] romanes, que han potenciat els treballs sobre la morfogènesi dels territoris. D'acord amb aquesta mateixa metodologia, cal fer esment de les aportacions d'Elisabeth Zadora-Rio o de Jean-Loup Abbé, amb relació a l'època medieval.
De fet, dins l'estat francès, hem de destacar d'una manera especial les importants aportacions metodològiques fetes amb relació a [[Occitània]], pel que fa a l'estudi del poblament ([[poble castral|pobles castrals]], [[poble de sagrera|pobles eclesials]], [[vilanova (urbanisme)|vilanoves]], [[poble obert|pobles oberts]]) o de l'organització parroquial.
Amb relació a [[Catalunya]], podem destacar especialment les aportacions fetes des del camp dels estudis d'època romana (Josep M. Palet) o des del camp dels estudis d'història medieval (Aymat Catafau, [[Jordi Bolòs]]). Catafau va dur a terme una recerca capdavantera sobre els pobles de cellera o [[sagrera]] del [[Rosselló]], el [[Conflent]] i el [[Vallespir]]. Pel que fa a les [[Illes Balears]], cal cridar l'atenció d'una manera especial sobre els estudis dels [[espais hidràulics]] (Miquel Barceló[http://arqueopaisatge.blogspot.com/2007_04_01_archive.html], Helena Kichner[http://arqueopaisatge.blogspot.com/2005_02_01_archive.html]). Amb relació al [[País Valencià]] són molt notables les recerques pioneres de Pierre Guichard, André Bazzana o de Thomas F. Glick i també els estudis més recents d'Antoni Furió, Enric Guinot[http://arqueopaisatge.blogspot.com/2008/03/squies-i-sistemes-de-regadiu-valncia.html], Josep Torró, etc., sobre [[espai hidràulic|espais hidràulics]], vilanoves, límits o pobles i castells [[andalusí|andalusins]].
Línia 16:
Els principals temes estudiats en les recerques sobre història del paisatge són:
* la distribució de l'hàbitat. Per exemple, la importància del [[poblament dispers]] o semidispers.
* la morfologia dels llocs de poblament. Per exemple, l'existència de [[poble de sagrera|pobles de sagrera]], [[poble castral|pobles castrals]], [[poble obert|pobles oberts]],
* les formes dels camps i dels espais conreats.
* els [[espai hidràulic|espais hidràulics]] i les [[sèquia|sèquies]].
| |||