Diferència entre revisions de la pàgina «Xaibànides»

3 octets eliminats ,  fa 6 mesos
m
Bot elimina espais repetits
m (bot: - a meitat del segle + a mitjan segle)
m (Bot elimina espais repetits)
Yazid va establir molts àrabs del grup [[Ràbia]], més que del grup Bakr (o sigui Shaybànides) durant el seu primer govern (787-788) fins a formar una majoria de població. Es creu que aquestes colònies es van establir tant a Armènia com a [[Shirwan]] on descendents de Yazid es van crear un principat hereditari al segle IX. El catholicos [[Hovhannes V Drachkhanakert]], més conegut con [[Joan Katholikos]] (899-931), diu que Yazid, en el seu govern, va robar a les esglésies armènies.
 
Mort Yazid el 801 el va succeir en el seu govern el seu fill [[Asad ben Yazid]], que també va rebre el govern de [[Mossul]] i el 802 o 803 va exercir el govern un altra fill (germà d'Asad) [[Muhàmmad ben Yazid]]. Aquest es va establir a la fortalesa de [[Shamakhi]] al [[Shirvan]], des de on va governar, i a la part oriental d'[[Aghuània]] es va crear de fet un domini hereditari. El califa [[Al-Amín (abbàssida)|al-Amin]] va tornar a nomenar governador d'Armènia a Asad ben Yazid coincidint amb la revolta dels anomenats "conqueridors" (''mutaghalliba'', descendents dels primers àrabs establerts a la zona) a [[regne d'Ibèria|Ibèria]], Yahya ben Said (àlies Kawkal al-Subh o Estel de Matinada) i Ismail ben Shuaib. Asad va poder capturar als rebels però com que després els va alliberar, fou destituït del càrrec de governador.
 
El tercer fill de Yazid, [[Khalid ben Yazid ben Maziyad]], conegut també com a Mukhalid, va lluitar contra Ubayd Allah ben al-Sari a [[Egipte]] el [[812]] o [[813]]; va exercir per quatre vegades com a governador d'Armènia; la primera a l'inici del califat d'[[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] (813); en aquest govern va tenir bones relacions amb els [[nakharars]] i va acceptar regals d'ells; la segona vegada (828-833) va combatre una rebel·lió a Armènia dirigida pel [[qaisita]] de [[Emirat de Manazkert|Manazkert]] [[Sevada al-Djahapi|Sawada o Sevada ben Abd al-Hamid al-Djahhafi]] i va lluitar contra el rebel ibèric Muhàmmad ben Attabi (que es va sotmetre) i contra Yazid ben Husn a [[Nakhitxevan]]. Fou igual de dur contra els armenis que contra els ''mutaghalliba''. Son germà Abdallah ben Yazid ben Maziyad va dirigir una expedició a Al-Gharbiyya (Egipte) el [[831]] o [[832]]. El 841 Khalid fou nomenat governador per tercera vegada pel califa [[Al-Mútassim]], però la seva arribada va provocar la revolta al país i fou cridat immediatament. No obstant el califa [[al-Wathik]] (842-845) el va nomenar per quarta vegada i es va presentar amb un exèrcit amb el que va sufocar qualsevol intent de revolta. Va morir a Dwin i fou enterrat en aquesta ciutat.
El va succeir el seu fill [[Muhàmmad ben Khalid]]. Va combatre contra els rebels armenis i contra els [[tsanars]] ([[lazes]]) i especialment contra el rebel emir de [[Tiflis]] [[Ishaq ben Ismail ben Xuaib]]. El seu germà Haytham fou emir de [[Shirvan]] i va agafar el títol de Xirwanxah (''[[Shirvanshah]]''). Els seus descendents van governar el país i foren coneguts com la dinastia [[Mazyàdida]] del Xirvan, sent independents formalment del 861 al 1027 quan foren substituïts per la dinastia [[Kesrànides|Kesrànida]] de Xirvan. Muhàmmad romania al seu domini del Duyar Bakr però fou nomenat governador d'Armènia després de l'expedició de [[Bugha al-Kabir]] (857). Fou després altre cop governador, i per tercera vegada el 878. En aquesta darrera ocasió va fer aliança amb l'emir de l'[[Apahuniq]], Abu-l Ward, contra el príncep Aixot I el Gran (857-890), però va fracassar i pel contrari fou Aixot el que el va acabar expulsant d'Armènia, on fou el darrer governador àrab i shaybànida.
 
Els Shaybànides van conservar el Duyar Bakr. A la meitat del segle IX el poder a la regió va passar a una nova branca que va conservar el poder fins a mitjan segle X, destacant[[Isa ben Shaikh ben al-Salil]] Abu Musa al-Dhuhl al-Shaybani, el primer de la branca que va governar Djazira i Diyar Bakr havent estat nomenat pel califa vers el [[870]], que després fou, primer governador de [[Síria]] i després enviat com a governador a Armènia (govern que s'hauria produït vers el 871, abans del tercer govern de [[Muhàmmad ben Khalid]] el 878) al ser cridat pels musulmans d'Armènia, i també de l'Azerbaidjan. Fou enderrocat el [[877]] o el [[878]] en el govern de l'Azerbaidjan pel seu lloctinent Muhammad al-Yemení, i aleshores el càrrec d'[[ostikan]] d'Armènia fou donat a [[Muhammad ben Khalid]] al que va substituir Ishak ben Kundadjik governador de [[Mosul]]. Isa va morir el [[882]] o [[883]] conservant només la Djazira amb el Diyar Bakr.
El govern de la Djazira i Diyar Bakr fou reconegut pel califa al seu fill [[Ahmed ben Isa ben Shaikh]] al-Shaybani , que va rebre el nominal govern d'Armènia (883-886) i va intentar sotmetre a la casa [[zuràdida]] d'[[Emirat d'Arzen|Arzen]] i fins i tot va planejar destruir el nou regne d'Armènia, però fou derrotat per forces del califa i va perdre gairebé totes les seves possessions al Diyar Bakr i va morir el [[898]].
 
El seu fill [[Muhammad ben Ahmed ben Isa al-Shaybani]] el va succeir com emir de Jazira i Diyar Bakr, però uns mesos després li foren arrabassats per ordre del califa. Muhammad fou assignat a residència i després empresonat a [[Bagdad]].
504.153

modificacions