Muïzz al-Dawla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia''
m Bot elimina espais repetits
Línia 1:
{{infotaula persona}}
Abu l-Husayn Ahmad ibn Abi Shudja Fanakhusraw Buya '''Muizz al-Dawla''' (915/916 - 967) fou un dels tres emirs [[buwàyhides]] originals, fundadors de la dinastia. Estava inicialment al servei del seu germà Ali ibn Abi Shudja Fanakhusraw Buya conegut com a [[Imad al-Dawla]], que s'havia apoderat de l'Iran central i del sud. Abu l-Husayn Ahmad va conquerir [[Kirman]] el 935.
 
El ''amir al-umara'' de Bagdad, [[Ibn Raik]], va decidir restaurar el poder central a [[al-Ahwaz]], on governava [[Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi]], el qual es va refugiar amb el governant de [[Fars]], l'''amir '' Ali ibn Abi Shudja Fanakhusraw Buya (Ali ibn Buwayh), del que va obtenir suport, i que va enviar al seu germà Abu l-Husayn Ahmad al Khuzestan. Abu Abd Allah es va reconciliar amb Ibn Raik que li va retornar la recaptació a la província. Ibn Raik no va tardar a enfrontar-se a un rival, el turc [[Badjkam]], i Abu Abd Allah va jugar entre els dos bàndols, donant suport a un o l'altre segons el moment. Quan el 938 Badjkam va triomfar i va obtenir el càrrec de visir, es va enfrontar amb Abu Abd Allah, i llavors Abu l-Husayn Ahmad el va combatre. Abu Abd Allah va poder conservar la província pagant un tribut però aviat es va enfrontar a Abu l-Husayn Ahmad que el va derrotar (939-941) i es va apoderar del govern de [[Khuzestan]] que va governar en nom del seu germà Ali. A partir del 943/944 va iniciar des del Khuzestan diverses operacions cap al sud de [[Mesopotàmia]] sense gaire èxit. Però després va aconseguir el suport del governador de [[Wasit]] que li va obrir el camí cap a [[Bagdad]] i allí va imposar al califa [[al-Mustakfí]] (944-946) el seu nomenament com ''amir al-umara'' el [[21 de desembre]] del [[945]] rebent el ''lakab'' de Muizz al-Dawla amb el que serà universalment conegut. El seu germà Ali va rebre al mateix temps el ''lakab'' d'Imad al-Dawla i un tercer germà, Hasan, va rebre el de [[Rukn al-Dawla]]. Els buwàyhides eren xiïtes de la branca [[Zaidisme|zaidita]].
Línia 8:
Muïzz al-Dawla tenia el càrrec més important de l'Iraq però en canvi estava subordinat al seu germà Imad al-Dawla de [[Shiraz]]. Així a les monedes encunyades a l'Iraq apareixen els noms dels dos germans sense títol, i a les encunyades a Fars, Imad al-Dawla apareix com ''amir al-umara''. El 946 va fer un tractat de pau amb els [[hamdànides]] de [[Mossul]].
 
[[Abu l-Kasim ibn Abi Abd Allah|Abu-l-Qàssim ibn Abi-Abd-Al·lah]] al-Baridí, fill d'Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi, va succeir en el govern de [[Bàssora]] al seu pare quan aquest va morir el juny del 945. El 947 Muïzz al-Dawla es va apoderar de Bàssora, i Abu-l-Qàssim va haver de fugir cap als dominis dels [[càrmates]] de [[Bahrayn]]. En canvi no va tenir èxit a la [[Batiha]] que va envair el mateix 947, perquè a causa de la configuració de les maresmes les seves forces no van poder controlar el territori i diverses vegades foren atretes a paranys; en una data entre 950 i 960 Muizz al-Dawla va nomenar al cap beduï de la Batiha, [[Imran ibn Shahin]], com a governador de la regió, i tot i el càrrec que ocupava es va seguir dedicant al bandidatge. El 948 els dos germans Muïzz al-Dawla i Imad al-Dawla es van reunir a [[Arradjan]] per discutir sobre l'estructura del domini buwàyhida. El [[949]] va tenir la primera guerra de Muïzz contra els [[hamdànides]].
 
El 953 va defensar [[Bàssora]] d'un atac combinat dels [[càrmates]] i els [[wadjíhides]] d'[[Oman]]. El 955 va patir greument de [[priapisme]] i això el va impulsar a nomenar al seu fill [[Izz-ad-Dawla Bakhtiyar|Bakhtiyar]] (futur [[Izz al-Dawla]]) com a successor. El 956 Oman es va sotmetre als buwàyhides encara que la submissió fou nominal i el domini efectiu no es va produir fins al temps d'[[Adud al-Dawla]]. En aquest any va restaurar el sistema d'irrigació que havia estat descuidat durant anys. El 959 va tenir la segona guerra contra els hamdànides. Les tropes [[daylamites]] que havien estat la base del seu poder cada cop eren menys de refiar. Tres vegades es van amotinar o van conspirar contra Muïzz al-Dawla, i aquest va recórrer a mercenaris turcs als que pagava amb els ingressos d'alguns districtes de l'Iraq i amb el sistema d'''iktes'' o feus que concedia als caps, però com que aquestos a partir del seu regnat es concedien sense obligació de pagar impostos, els ingressos de l'estat havien d'acabar baixant.
 
Va combatre per tercer cop als hamdànides el 964, any en què va permetre als [[xiïtes]] [[duodecimans]] de celebrar per primer cop les seves festes religioses de manera oficial i sota protecció de l'estat. El 967 va iniciar una nova campanya a la [[Batiha]] durant la qual es va posar malalt i va tornar a Bagdad on va morir l'[[1 d'abril]] del [[967]]. Fou enterrat al santuari d'al-Kazimayn.
 
Estava casat amb la fill d'Ispahdost, un notable de [[Daylam]], i va deixar quatre fills, [[Izz-ad-Dawla Bakhtiyar|Bakhtiyar]], al-Habashi, Abu Ishak Ibrahim i Abu Tahir. Va tenir també almenys una filla de nom Zubayda, que es va casar amb el seu cosí [[Muayyid al-Dawla]] (fill de [[Rukn al-Dawla]]).